A Dios Rogando y con el mazo dando.

Les nostres ciutats i comunitats necessiten d’amplis acords polítics i socials per donar resposta a les necessitats de la ciutadania, en especial, en relació a atenció social, ocupació i reactivació econòmica. Aquests processos de participació, diàleg i acords reben diferents noms: consells econòmics i socials, taules de diàleg… però com que el nom no fa la cosa, l’important és que ens dotem dels mecanismes de diàleg i participació per tal d’assolir grans consensos en les matèries indicades. Fins aquí, tots els grups municipals presents a l’Ajuntament del Vendrell hi estem d’acord.

Divendres 1 de maig es va celebrar una reunió prèvia de la «Taula de diàleg», a la que van assistir representants de tots els grups polítics amb presència al consistori. La reunió era de caràcter organitzatiu: com ens organitzem?, quines comissions de treball? sobre quina base?, quin calendari de reunions? i vàrem quedar en establir un document base amb la composició de les meses, i les entitats que havien de participar. Fins aquí, tots i totes, d’acord.

En el decurs de la reunió vàren sortir alguns altres temes sobre els que en principi també estavem d’acord:

• Necessitat d’elaborar un pla de xoc urgent per atendre necessitats socials i ajuts a la reactivació econòmica.
• Necessitat de tenir un pressupost l’abans possible per tal de procedir a les modificacions de crèdit necessàries, doncs el pressupost inicial no preveïa (Obviament, per què el pressupost es va elaborar molt abans del COVID-19) les noves circumstàncies que la COVID-19 ens ha portat.

Estant tots d’acord en la necessitat d’un pla de xoc i de disposar de tenir un nou pressupost per modificar-lo i poder disposar d’un instrument útil per finançar aquest pla de xoc, la meva sorpresa majúscula va ser al dia següent, en la celebració d’un ple extraordinari urgent, per agilitzar l’aprovació definitiva del pressupost 2020, paralitzada per la suspensió de terminis administratius decretada amb l’estat d’alarma. Ho explico seguidament.

L’aprovació d’un pressupost municipal, comporta varies fases.

1.- Una primera fase, de debat al ple de l’ajuntament i d’aprovació al ple de l’ajuntament. En aquest sentit, l’aprovació inicial va comptar amb els vots afirmatius de l’equip de govern (PSC, C’S i AVP), i de Junts x Vendrell. La resta de grups no el van recolzar.

2.- Una cop aprovat inicialment, el pressupost 2020 té un termini d’exposició pública, durant el qual, qualsevol ciutadà , entitat o partit pot presentar esmenes que hauran de ser posteriorment acceptades o rebutjades en el ple en que s’aprovi definitivament el pressupost. Aquest termini d’exposició pública va quedar aturat per la declaració de l’estat d’alarma i la suspensió dels terminis administratius. Quedava 1 dia hàbil per que acabés el termini d’exposició pública però es va quedar aturat, i cap partit polític havia presentat cap esmena, en el moment de la suspensió.

3.- Aprovació definitiva del pressupost un cop finalitzat el termini d’exposició pública.

Estem a la fase 2, i donat que la norma estableix que si hi ha acord del ple municipal es pot aixecar aquesta suspensio, i donat que tots els partits estem d’acord en que ens cal aprovar definitivament el pressupost 2020, si més no, per modificar-lo i disposar de partides amb les que poder atendre l’emergència social i econòmica creada per la COVID-19, es va convocar un ple extraordinari i urgent per tal d’aixecar aquesta suspensió i seguir amb la tramitació del pressupost.

La meva sorpresa, i també de molts ciutadans, va ser que alguns partits amb Som Poble-ERC al capdavant, com a grup més nombrós de l’oposició no van estar d’acord amb l’urgència de celebració del ple, contravenint el que havien manifestat a la taula de diàleg del dia anterior.

Però no només no van estar a favor de declarar l’urgència del ple, sino que a més, el Sr Lluis Navarrete va intentar posar totes les trabes del món, per tal que no s’aprovès l’aixecament de la suspensió dels terminis, imprescindible per continuar la tramitació del pressupost.

Els arguments emprats per l’oposició van ser d’allò més ridículs: que si no hi ha informe de Secretaria (hi havia tot i no ser preceptiu),  que si no hi ha transparència (quan el pressupost està en suport paper a l’Ajuntament i al web municipal, per ser consultat per tothom….) Arguments, que van ser desmuntats un per un, i tot i així el grup de Som Poble-ERC no va voler aprovar aquest aixecament de la suspensió.

Ho torno a dir: el govern municipal no demanava que l’oposició estiguès d’acord amb el pressupost 2020, ja entenem que mai ho estaran. El que sol.licitavem és que votèssin a favor d’agilitzar la tramitació, per què només quedava 1 dia hàbil, i per que tothom (també ells) demanàvem urgència de mesures per establir el pla de xoc.  El pressupost 2020 s’ha de modificar i aquestes modificacions voliem i volem consensuar-les amb tots els grups, tot i que ara començo a veure que serà complicat per manca de voluntat política.

En castellà hi ha una frase molt explicativa del que està fent Som Poble-ERC: «a Dios Rogando, y con el mazo dando«. Per una banda volen mesures, volen diàleg, volen que es modifiqui el pressupost… però només de cara a la galeria, per què quan toca prendre la decisió al ple municipal, s’abstenen o voten en contra. A què juguen?.

Ho escric amb tristor, per què personalment crec que tots els partits han d’estar a una en aquests temes tant necessaris, però sembla ser que per ells, tot s’hi val, i obstaculitzen la tan necessària aprovació del pressupost, a més de publicar algunes falsetats per part del Sr Lluis Navarrete a les xarxes socials. Què serà el següent, presentar una esmena al pressupost el dia hàbil que falta, quan en els 14 dies hàbils anteriors no han presentat res?. 

En fí, com a regidor, però també com a ciutadà lliure crec que la política ha d’estar al servei de les persones, i per tant, ens cal agilitzar el tràmit d’aprovació del pressupost, modificar-lo l’abans possible, i disposar de recursos per dotar partides suficients per atendre les necessitats que tenen ciutadans, famílies, treballadors, autònoms i petits comerços.  Per al Partit dels Socialistes entenem que primer són les persones i les famílies i seguirem endevant, intentant sempre el consens, però quan no hi ha voluntat política dels altres, tirarem  pel dret per què per això ens dediquem a la política. Cal decisió i no posar pals a les rodes.