Aquests dies hem conegut una dada que mereix ser explicada amb perspectiva: 287 infants i joves amb necessitats educatives específiques han participat durant el curs 2025-2026 en activitats extraescolars i casals d’estiu amb els suports necessaris.
Només aquest curs, l’Ajuntament del Vendrell ha destinat prop de 48.650 euros a diferents serveis i mesures de suport, als quals s’afegeixen 15.000 euros aportats per les entitats que formen part de la Taula Inclusiva. Durant aquest estiu, 81 infants i joves han pogut participar en els casals amb el suport de vetlladors i vetlladores. I la Taula Inclusiva ja aplega 38 entitats, regidories, professionals i famílies.
Són xifres importants. Però el més important és el que hi ha darrere.
Perquè això no és el resultat d’una actuació puntual ni d’una campanya. És el resultat d’una política que s’ha anat consolidant durant els darrers anys i que parteix d’una idea molt senzilla: tenir una discapacitat o necessitar determinats suports no pot significar quedar al marge de l’esport, del lleure, de la cultura, de la festa o de la vida comunitària.
Per als socialistes no hi ha persones amb discapacitat sino societats discapacitades quan no són capaces de cobrir les necessitats de tothom. La inclusió no consisteix a convidar tothom a entrar si després hi ha barreres que impedeixen participar. Consisteix a eliminar aquestes barreres.
De l’activitat adaptada a un model inclusiu
A principis de 2023, el Vendrell ja havia iniciat processos d’acompanyament perquè infants amb diversitat funcional poguessin participar en activitats de l’Escola Municipal de Música Pau Casals, l’Escola Municipal d’Art o La Ballaruga. També es treballava en un protocol específic que permetés determinar els nivells de suport necessaris per a cada infant i reforçar el paper de les famílies.
En aquell moment, l’Ajuntament comptabilitzava 215.000 euros invertits des de 2021 en activitats inclusives i adaptades: activitats extraescolars, pàdel i natació adaptada, musicoteràpia, lleure educatiu especialitzat durant els caps de setmana i casals d’estiu inclusius. Des d’aleshores, aquell model no s’ha quedat quiet. S’ha anat ampliant.
I probablement aquesta és una de les claus: no crear necessàriament un món paral·lel per a les persones amb discapacitat, sinó procurar que puguin participar, amb els suports que necessitin, dels mateixos espais que la resta de ciutadans.
L’esport: eliminar també la barrera econòmica
Una de les decisions més importants d’aquest mandat es va prendre a finals de 2023: incorporar una bonificació del 100% de la quota dels complexos esportius municipals per a les persones amb discapacitat, que es va fer efectiva el 2024.
Però facilitar l’accés econòmic no era suficient. Durant el 2024 també es van adaptar vestidors d’ús específic per a persones amb discapacitat als complexos del Doctor Robert i del Camp d’Esports. Es va donar continuïtat al programa Aquafit, orientat a facilitar l’activitat aquàtica a persones amb mobilitat reduïda, i es van consolidar els programes de natació inclusiva i adaptada.
Aquell mateix estiu es van impulsar també les jornades Onades inclusives, amb surf i paddle surf a Coma-ruga com a instruments d’inclusió i participació.
El resultat de facilitar l’accés es pot mesurar. El setembre de 2025, dels 5.166 abonats a les instal·lacions esportives municipals, 1.447 utilitzaven la quota de discapacitat, més d’una quarta part del total.
I el nou contracte dels serveis esportius, iniciat l’octubre de 2025, va incorporar una altra figura interessant: l’auxiliar esportiu, destinat també a donar suport a les persones usuàries amb necessitats específiques, així com la integració de la natació escolar i adaptada dins del servei.
Aquest 2026 s’hi ha afegit una nova línia, la dansa inclusiva, dins de l’ampliació de les activitats dels complexos esportius municipals.
És una manera concreta d’entendre l’esport municipal: no només com una oferta d’activitats, sinó com una eina de salut, autonomia i participació social.
Un lleure que no deixi ningú fora
Una part fonamental del treball s’ha desenvolupat al voltant de la Taula Inclusiva del Pla Educatiu d’Entorn.
No es tracta només de pagar vetlladors. El model incorpora l’acompanyament a les famílies, la coordinació amb les entitats i la formació dels professionals que treballen amb els infants.
El 2024, per exemple, es van realitzar formacions específiques sobre trastorn de l’espectre autista per als equips dels casals, amb la participació de 45 professionals i la col·laboració d’Aspercamp. També s’oferia assessorament individual als casals quan era necessari. Aquell estiu, 61 infants i joves amb necessitat de suport van participar en les activitats.
El 2025 es va fer un pas més amb la Guia d’activitats inclusives d’estiu i l’ampliació de l’oferta destinada especialment als joves amb diversitat funcional, una necessitat que havien plantejat les mateixes famílies. S’hi van incorporar i consolidar propostes de lleure, artístiques i esportives, des dels casals fins al paddle surf inclusiu.
I arribem al curs que ara acaba amb 287 infants i joves participant amb suports.
Això és especialment rellevant perquè permet observar una evolució: cada vegada hi ha més famílies que coneixen els recursos, hi confien i els utilitzen.
Incloure també significa cuidar qui cuida
Durant aquests anys també hem après una altra cosa: les polítiques de discapacitat no poden mirar exclusivament la persona que necessita suport.
Darrere hi ha famílies i, molt sovint, mares i àvies que assumeixen una càrrega de cures extraordinària.
Per això aquest 2026 s’ha posat en marxa l’experiència pilot “Respir per cuidar”, un casal gratuït per a infants i joves amb discapacitat durant els dies de transició entre el final del curs i l’inici dels casals d’estiu. L’objectiu és donar als infants una activitat adequada i, al mateix temps, proporcionar unes hores de respir i conciliació a les persones cuidadores.
La mateixa qüestió ha estat objecte de les Jornades d’Inclusió, que aquest any han abordat el dret al temps, la discapacitat, les cures i la desigual distribució de les responsabilitats familiars.
És una evolució important: passar de preguntar només “què necessita aquesta persona?” a preguntar també “què necessita aquesta família per poder sostenir aquestes cures?”.
Una Festa Major que també ha anat eliminant barreres
La inclusió també ha arribat a un dels principals espais de convivència del municipi: la Festa Major.
El 2023 es van incorporar un punt de cercavila tranquil·la amb sonoritat reduïda, una plantada silenciosa del Nostrefoc, una rampa i un espai adaptat al Botafoc per a persones amb dificultats de mobilitat i interpretació en llengua de signes durant el pregó.
El 2024 es va ampliar aquest plantejament. Es van mantenir els espais tranquils i les activitats amb menor impacte sonor, es va crear la Plaça de Traca i Mocador amb activitats adaptades i els programes i la cartelleria van incorporar pictogrames.
El 2025 es va fer un pas més: programa en Braille, informació mitjançant pictogrames, espais per a persones amb mobilitat reduïda, cercaviles tranquil·les, Nostrefoc silenciós, franges d’atraccions de fira sense soroll i intèrpret de llengua de signes durant el pregó.
I la Festa Major de 2026 ha mantingut el programa adaptat amb pictogrames.
Són accions que poden semblar petites fins que hom pensa en la persona que, sense elles, simplement no podria participar de la festa del seu poble.
També a la platja
L’accessibilitat a les platges és probablement un dels àmbits on encara tenim més feina per fer. Reconèixer-ho no invalida el que s’ha avançat; al contrari, ens obliga a continuar.
Durant la temporada 2025 es van incorporar nous mòduls de salvament i noves passarel·les, es van efectuar 125 serveis de bany assistit i es va instal·lar, com a prova pilot, una primera barana al Francàs per facilitar l’entrada i la sortida de l’aigua. També es va executar una rampa i unes escales de fusta al passeig marítim de Masia Blanca per millorar l’accés universal a la platja.
Aquest estiu de 2026 s’han instal·lat dues baranes d’accés al mar: una al Francàs i una altra al sector Sanatori de Sant Salvador, alhora que es manté el bany assistit amb cadira amfíbia i personal de suport.
Només durant tres dies del passat mes d’agost, més de 60 persones amb discapacitat física o intel·lectual van utilitzar el servei de bany assistit.
Encara no és suficient. I precisament per això cal continuar millorant itineraris, passarel·les, accessos a l’aigua i serveis adaptats.
La inclusió no consisteix a afirmar que tot està resolt. Consisteix a detectar la següent barrera i eliminar-la.
D’una política sectorial a una manera d’entendre el municipi
Si posem totes aquestes actuacions juntes, la fotografia canvia.
Vetlladors als casals. Formació especialitzada. Activitats extraescolars. Natació adaptada. Surf inclusiu. Gratuïtat dels complexos esportius. Vestidors adaptats. Auxiliars esportius. Dansa inclusiva. Suport a les famílies cuidadores. Festa Major amb pictogrames, Braille i llengua de signes. Espais tranquils. Bany assistit. Passarel·les i baranes a les platges.
No són projectes inconnexos. Són diferents expressions d’una mateixa idea de municipi.
Una política inclusiva de debò no consisteix a organitzar una activitat el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat i oblidar-se’n l’endemà. Consisteix a preguntar-nos sistemàticament, quan dissenyem un servei públic, qui podria quedar-ne fora i què podem fer perquè això no passi.
Per això té tanta importància que la Taula Inclusiva hagi passat de 16 membres el 2024 a les 38 entitats, professionals, regidories i famílies que la integren actualment, i que el Pla Educatiu d’Entorn plantegi avançar cap a un pla estratègic municipal en aquesta matèria.
Queda feina. En queda molta.
En accessibilitat urbana, a les platges, als equipaments, en l’accés al lleure i en el suport a les famílies. Sempre hi haurà una nova barrera que no havíem detectat i una necessitat que ens obligarà a millorar.
Però avui, quan 287 infants i joves poden participar d’activitats que fa uns anys haurien estat molt més difícils d’assumir per a moltes famílies, tenim també dret a constatar que el camí recorregut està donant resultats.
La inclusió no és un eslògan. La inclusió es pressuposta, es dissenya, es contracta, s’executa i s’avalua.
I així és com volem continuar construint el Vendrell: un municipi on les diferències no es converteixin en barreres i on tothom tingui dret a formar part de la vida col·lectiva.
Baltasar Santos
Primer Secretari del PSC del Vendrell
t'estimo el vendrell 