Hi ha dues maneres molt diferents d’entendre la política municipal.
Una és mirar els problemes, estudiar-los, buscar recursos, preparar projectes, prendre decisions i assumir la responsabilitat d’executar-los. L’altra és esperar que qui governa faci un moviment per explicar immediatament per què arriba tard, per què està malament o quina intenció amagada hi ha darrere.
Fiscalitzar un govern és imprescindible en democràcia. Criticar-lo també. I qualsevol govern ha d’acceptar-ho.
Però quan qualsevol actuació acaba convertida automàticament en motiu de desqualificació, correm el risc que la política deixi de discutir sobre què necessita el Vendrell i passi a discutir permanentment sobre a qui beneficia políticament que es faci.
Durant aquest estiu hem tingut diversos exemples: Executem les obres del Riuet i quan un grup de veïns es queixen de la bocana, alguns partits de l’oposició s’apunten al carro per fer electoralisme. Un altre exemple: Durant els darrers anys, l’ajuntament ha fet un gran esforç en polítiques per millorar l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda i en polítiques inclusives. Som els primers en dir que encara ens queda molt per fer….però quan un activista comença a fer campanya per millorar més l’accessibilitat de les platges, allà tens als diferents grups de l’oposició apuntant-se al carro. Per no cansar-vos, aquests últims dies n’hem tingut un bon exemple.
Brisamar: quan fins i tot una solució es converteix en un problema per a l’oposició
Després dels greus episodis de pluja d’aquest agost, l’Ajuntament ha anunciat el projecte d’una nova xarxa de pluvials a Coma-ruga i d’un gran dipòsit soterrat al Parc dels Enamorats de Brisamar.
No estem parlant d’una obra ornamental, estem parlant de donar resposta a un problema històric d’una zona urbanitzada, en gran mesura, sobre una zona d’aiguamolls i per sota del nivell del mar, i per tant, molt vulnerable a inundacions.
L’avantprojecte preveu una xarxa soterrada entre l’avinguda Brisamar, l’avinguda Catalunya i el passeig Marítim, el desviament del pluvial procedent de l’N-340 i un dipòsit amb una capacitat aproximada de 3.500 m³. La inversió inicial prevista supera els quatre milions d’euros, i l’Ajuntament ha anunciat que aquest setembre portarà al Ple la disposició pressupostària necessària per afrontar-la.
La resposta de Som Poble-ERC i de la Xarxa Vendrellenca ha estat qualificar l’anunci d’“electoralista” i preguntar què va passar amb l’opció de finançar el projecte mitjançant els fons Next Generation. Preguntar pels antecedents és legítim. El projecte té història i cal donar totes les explicacions que siguin necessàries.
Però hi ha una pregunta encara més senzilla: Brisamar necessita aquesta infraestructura o no?
Si la necessita, discutim-ne el projecte, el cost, el dimensionament, els terminis i el finançament. Millorem-lo si és possible. Fiscalitzem-ne l’execució.
Però resulta difícil entendre que davant una infraestructura destinada a reduir un problema endèmic del municipi el primer debat sigui si fer-la pot beneficiar electoralment qui governa.
Perquè, si entrem en aquesta lògica, quedem atrapats en un carreró sense sortida: si una obra es fa al principi del mandat, s’haurà fet sense prou debat; si es fa a mig mandat, hi haurà altres prioritats; i si es fa quan s’acosta el final, serà electoralista.
Mentrestant, l’aigua continua entrant als garatges i inundant els carrers.
Transformar un municipi no es fa amb una roda de premsa
El dipòsit de Brisamar no és una actuació aïllada. El Vendrell està immers en un procés de transformació urbana que s’ha anat planificant durant anys i que avui comença a materialitzar-se en diversos punts del municipi.
A la riera de la Bisbal i als torrents del Lluc i del Cullerer, per exemple, ja s’ha completat la primera fase del projecte RENAT3R. Les obres van començar el juny de 2025 i han permès recuperar espais fluvials, millorar-ne l’accessibilitat i reforçar-ne la capacitat hidràulica davant episodis de pluja intensa. El projecte compta amb una subvenció d’1,2 milions d’euros dels fons Next Generation.
A Coma-ruga, s’han executat les obres de reforma i renaturalització del Riuet, i tot i la polèmica de la bocana, el Riuet ha tingut més banyistes que mai a la seva història. El projecte buscava recuperar-ne la forma natural, millorar l’accessibilitat i la seguretat, introduir vegetació autòctona i eliminar els tubs de pluvials que desembocaven directament al Riuet, que posaven en perill la qualitat mineromedicinal de les aigües. S’ha aconseguit…
…però quan una part dels veïns va plantejar objeccions sobre la bocana, l’Ajuntament va rectificar una part del plantejament i va acordar amb la representació veïnal treballar per reobrir-la mitjançant un projecte que haurà de ser validat per les administracions competents. Escoltar també forma part de governar.
Al Botafoc, el projecte executiu preveu convertir progressivament sis hectàrees del centre del Vendrell en un gran parc urbà. La primera fase actuarà sobre 2,3 hectàrees i forma part d’una subvenció EDIL de fons FEDER d’11 milions d’euros, que també ha de contribuir a finançar la rehabilitació integral del Mercat Municipal i el futur aparcament soterrat de les Bòbiles.
No tots aquests projectes estan en la mateixa fase. Alguns estan executats, altres en obres i altres encara han de superar fases administratives i pressupostàries.
Precisament això és governar. Un projecte seriós no passa de la idea a la inauguració d’un dia per l’altre. Hi ha planificació, projectes tècnics, subvencions, licitacions, pressupostos, autoritzacions i obres.
Hi ha un projecte de municipi
Darrere d’aquestes actuacions hi ha una estratègia més àmplia: L’Agenda Urbana del Vendrell identifica com a projectes motors, entre altres, el Parc del Botafoc, la renaturalització de la riera de la Bisbal, el parc del Tabaris, el passeig urbà del Torrent dels Aragalls, la rehabilitació del Mercat Municipal i l’aparcament soterrat de les Bòbiles.
Es pot discrepar d’un projecte.
Es pot proposar una altra prioritat.
Es pot considerar que una actuació hauria d’haver arribat abans.
Tot això forma part del debat polític.
Però una cosa és fiscalitzar i una altra convertir qualsevol pas endavant en una oportunitat per sembrar la sospita.
El Vendrell té problemes importants. La majoria venen de fa dècades. Altres són conseqüència d’un creixement demogràfic molt ràpid, de dèficits històrics d’infraestructures o d’una realitat climàtica que ens obliga a adaptar el municipi.
No els solucionarem discutint eternament sobre qui obtindrà el rèdit de solucionar-los.
La política útil és la que deixa coses fetes
Des del govern municipal liderat pel PSC tenim una responsabilitat que l’oposició no té: prendre decisions i respondre del resultat.
Això significa també equivocar-se, rectificar quan sigui necessari i donar explicacions. Però sobretot significa fer.
Planificar una ciutat més verda.
Recuperar espais degradats.
Transformar Coma-ruga i tots els barris i nuclis del Vendrell
Crear nous equipaments.
Millorar les infraestructures.
Preparar-nos davant les inundacions.
Regenerar el centre urbà.
I continuar buscant recursos externs que permetin executar inversions que el municipi difícilment podria assumir tot sol.
Aquesta és la política que ens interessa.
No aquella que necessita que tot vagi malament perquè així té un argument contra qui governa, sinó aquella que aspira que les coses vagin millor encara que això obligui, alguna vegada, a reconèixer que una decisió de l’adversari era necessària.
El Vendrell no pot esperar
D’aquí a uns mesos hi haurà eleccions municipals. És evident. Com també és evident que l’Ajuntament no pot deixar de governar fins aleshores.
Les inundacions no consulten el calendari electoral. Els carrers no deixen de necessitar manteniment. Els projectes no poden quedar congelats. Els equipaments no es construeixen sols I les oportunitats de finançament no esperen que passi una campanya electoral.
Per això continuarem proposant, planificant i executant.
I quan les propostes siguin bones per al Vendrell, esperem trobar davant nostre una oposició exigent, sí, però també capaç de sumar. Perquè posar pals a les rodes busca (sense éxit) desgastar un govern, Però fer avançar el Vendrell, com fem des del PSC hauria de ser també responsabilitat de tots.
Baltasar Santos
Primer Secretari del PSC del Vendrell
t'estimo el vendrell 