Darrerament, hem vist concentracions veïnals i crítiques d’alguns polítics que denuncien les obres de transformació del riuet de Coma-ruga i reclamen la reobertura de l’antiga bocana. Es critica l’eliminació dels ponts que el creuaven i la demolició dels murs que el canalitzaven. Però, abans de deixar-nos portar per la nostàlgia del ciment, cal entendre per què aquest projecte és, precisament, el que el riuet necessitava per sobreviure i regenerar-se.
El fals mite del riuet «d’abans» El riuet que coneixíem patia d’una elevada antropització i d’una forta massificació. La plaça en forma de bassa i els murs que l’empresonaven no eren el seu estat natural, sinó una estructura rígida que ofegava l’ecosistema. De fet, la gran quantitat d’algues que s’hi acumulaven no eren un fenomen natural, sinó la conseqüència directa de l’acumulació de banyistes i de la falta d’oxigenació de l’aigua, el mateix que va produir la mort de centenars d’ànecs en el torrent del Lluch fa uns anys, o al Parc de la Ciutadella a Barcelona. En eliminar les estructures dures i obrir l’espai, s’aconsegueix una major oxigenació; i no patim per la bassa, ja que la natura en formarà una de manera completament natural.
La descanalització: una necessitat ecològica i legal Més enllà de Coma-ruga, la ciència i l’enginyeria fluvial actuals ho tenen clar: canalitzar rius és una solució obsoleta i perjudicial del passat. Segons la Directiva Marc de l’Aigua de la Unió Europea, cal retornar l’espai i la llibertat als rius per garantir el seu bon estat ecològic. Els cursos d’aigua naturals actuen com a bio-reactors, una mena de «ronyons» del planeta capaços d’assimilar i netejar substàncies de l’entorn. Mantenint el riuet atrapat entre murs, li trèiem aquesta capacitat vital. Aquesta intervenció, avalada pel Pla de Sostenibilitat Turística i amb fons europeus, busca exactament això: recuperar el seu aspecte i funció originals.
Aigua més neta i saludable Un dels grans beneficis d’aquestes obres que els crítics solen obviar és la qualitat de l’aigua. El projecte ha eliminat els col·lectors d’aigües pluvials que, fins ara, desembocaven a la zona del riuet, posant en perill el propi Riuet. Això és una mesura fonamental per protegir les propietats terapèutiques d’una aigua que va ser declarada mineromedicinal l’any 1892, indicada per a dolors articulars, processos inflamatoris i patologies cutànies.
Paciència: deixem actuar a la natura És comprensible que els canvis estructurals generin recel inicial. L’eliminació dels ponts obligarà a fer servir el passeig marítim per creuar d’un costat a l’altre. Pel que fa a la bocana per on surten les aigües termals, l’Ajuntament ja ha dit que, un cop acabats els treballs, s’estudiarà la possibilitat de fer-hi ajustos sempre que ho avali el Servei de Costes.
En les properes setmanes es retiraran les restes d’obra i, a partir d’aquí, la clau serà deixar que la naturalesa segueixi el seu curs. Salvar el riuet no vol dir protegir el formigó que l’esclavitzava. Salvar el riuet de veritat significa retornar-li el seu batec natural, i això és el que finalment s’està aconseguint.
Prou d’oportunistes. El projecte de renaturalització va estar exposat públicament abans de la seva licitació. Cap partit, cap grup municipal, cap ciutadà empadronat o no empadronat va dir res. Ara tothom exclama com oportunistes que són.
Ens sembla molt bé que la gent digui la seva, però que ningú s’apropïi del Riuet. El Riuet és de tots i totes, i no dels que ho havien pres com el seu manantial particular, fins i tot evitant que molts vendrellencs i turistes es puguessin ni apropar. Precisament un efecte positiu de la renaturalització és que obre la possibilitat de que més persones puguin accedir-hi i beneficiar-se de les propietats mineromedicinals de les aigües.
Però que diguin la veritat, els mateixos que al 2022 van muntar la campanya «salvem les palmeres» quan ningú les amenaçava, són els que ara volen «salvar el riuet». Ja està bé home, de tant soroll i campanyes polititzades. Penseu en el bé comú (amb bocana o sense bocana, amb pont o sense pont).
Com va dir l’alcalde, els primers interessats i que hem actuat per salvar el riuet som nosaltres.
I afegeixo: els primers (i únics) que hem pres mesures per garantir la qualitat de l’aigua mineromedicinal som nosaltres. Els que hem fet possible que persones amb problemes de mobilitat podran disfrutar del riuet som nosaltres quan abans molta gent no podia accedir-hi, per que uns quants col.lapsaven la bocana com si fos propietat privada i per què l’amplada del riuet (que era un canal) era estreta. Els que tornem el riuet al seu estat natural, som nosaltres. Qui amb les mesures preses garantim un Riuet més saludable i més social som nosaltres. I a més estem orgullosos de fer-ho, per què el Riuet és sobretot, patrimoni de les vendrellenques i vendrellencs, i no dels que ho volen de forma privativa. El Riuet és un dels tresors de la costa catalana i hem garantit que així sigui per sempre més.
Baltasar Santos
Primer Secretari PSC el Vendrell
t'estimo el vendrell 