Ahir, 22 de juny de 2022 van tenir lloc dos esdeveniments importants que ens remeten al nostre passat, al nostre present i al nostre futur com a societat.
Per una banda, es commemorà el 46è aniversari del I míting democràtic des de la guerra civil que passaria a la història com el míting de la llibertat. Dones i homes provinents dels quatre sectors inicialment aplegats per la constitució d’un partit, es concentraren al Palau Blaugrana sota el lema “guanyem la llibertat”, i en el que van intervenir companyes i companys tan estimadíssims com Joan Raventós o Pep Jai, o el propi President de Catalunya, Josep Tarradellas que va emprar per primer cop la seva expressió “ciutadans de Catalunya”.
Més enllà del caràcter reivindicatiu que aquella jornada ens deixà a les generacions actuals de socialistes, el llegat més important va ser el caràcter d’unitat d’unes esquerres sempre plurals, però que van lluitar per aixecar un partit al que també es van unir militants del PSUC i de la federació catalana del PSOE, per constituir un PSC com a partit d’unitat de les esquerres catalanes.
Avuí, 46 anys després, el PSC és el partit amb més suport de la classe treballadora, i tot i que els pactes entre partits independentistes van impedir que avuí tornèssim a tenir un President socialista, el caràcter de partit més representatiu de l’esquerra catalana s’ha consolidat, i està preparat per assumir la responsabilitat de redreçar la política cap un espai de concòrdia, diàleg i progrés pel conjunt de catalanes i catalans, com ja es fa des del municipalisme.
I coincidint amb aquesta celebració, ahir 22 de juny de 2022, es va inaugurar la remodelació del Museu Pau Casals al Vendrell, que va obrir portes el mateix any del míting de la llibertat, 1976. Al nou Museu, els visitants podem conèixer més de les diferents facetes del Mestre català més universal, com a músic, com a coleccionista, pero sobretot, vull destacar el paper de Casals com a músic compromès, aspecte que es pot veure en una nova exposició ubicada a l’anomenada Sala dels Sentiments, a través d’idees com “els silencis” de Casals, és a dir, la seva negativa a tocar a la Rússia estalinista, a l’alemanya nazi, a la Itàlia feixista i a l’Espanya franquista.
La visita al remodelat museu ens permet recordar aquest llegat,no només artístic, sino també de compromís personal que es fa tan necessari en moments com l’actual, sacsejats per la guerra a Europa i amb l’ascens de la ultradreta a bona part d’un món que ha de recuperar el llegat de persones il.lustres com ara el nostre estimat Mestre.
Casals va ser un home compromès amb la música, compromès amb Catalunya, però sobretot compromès amb la pau, la democràcia i la llibertat, valors que formen també part de l’ADN dels que creiem en un PSC fort, i que des de 1976 esdevinguè el catalitzador de la unitat de les esquerres per guanyar el futur, a partir del rebuig a l’odi i les exclusions i a partir d’una aposta decidida per la feina encaminada al progrés col.lectiu.
Baltasar Santos
Primer Secretari PSC El Vendrell
t'estimo el vendrell 