Manipulacions mediàtiques, violència i democràcia

TV3 continua manipulant. Ens presenten una «innocent» representant de la joventut. Una filla del «procés» com ella mateixa es defineix, que justifica la violència per que no es fa cas a la joventut.

Te raó en algunes coses: la joventut te un alt índex d’atur, hi ha desnonaments de famílies tots els dies, i ha alt grau de desànim davant les crisis econòmiques…. però la solució no és tan la violència com el compromís amb les organitzacions polítiques i obreres per tal de revertir la situació…i no la violència indiscriminada, la crema i destrossa de mobiliari públic, o la destrossa i vandalisme en el comerç.

Crec que igual que Pablo Hasél (al que no se condemnat per les seves lletres), aquests autoproclamats referents juvenils no haurien de ser reconeguts com a tals.

El cas de Pablo Hasél és certament d’estudi; Pablo Rivadulla Duró, fill d’empresari, president que enfonsà la UE LLeida, net de franquista que perseguia republicans… Pablo, el net, sembla que té una manera extranya de reinvidicar-se contrari a la seva estirp familiar, i ha passat a l’altre extrem. Pablo és un artista que ha tingut els diners de la seva família per poder-se dedicar a la música.

Com a socialista, no criticaré pas les seves lletres sobre la monarquia i la protesta social; les comparteixo en gran mesura, i defenso els drets i les llibertats des de que tinc ús de raó i participant en les mobilitzacions que les meves organitzacions (sindical i política) han convocat al llarg de la història, per tal de defensar els interessos i drets col.lectius i les llibertats, a sobre de les quals aquest personatge s’ha pixat a sobre.

El cas d’aquesta xicota del video, la Juliana Pedemonte Canet també és digne d’estudi. L’autoproclamada representant de la joventut, «filla del procés» i defensora de la violència com a métode de defensa a la repressió de l’estat, li surt molt bé aquest Rol, pel qual la TV que havia estat de tots i que hauria de tornar a ser la de tots, Tv3 l’ha contractat en diverses ocasions:

Poden buscar informació sobre els contractes de la corporació de radio i televisió catalana en aquest enllaç:

https://epc.ccma.cat/Proveidor/transparencia.jsf

Com veureu, jove precària, precària….aquesta jove no ho és. A partir de la seva creixent popularitat a internet, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha comptat amb ella en diversos programes. A la ràdio i a internet, copresenta des de 2018 el programa Adolescents iCat, a l’emissora iCat, i des de 2020 col·labora a Adolescents XL, de Catalunya Ràdio. Puntualment, també ha participat a El Matí de Catalunya Ràdio i a la versió radiofònica de l’APM. A la televisió, se l’ha pogut veure com a col·laboradora a una secció del Tot es mou de TV3 i com a presentadora a Món Maker, del canal infantil Super 3.

TV3 des de fa uns anys s’ha convertit en l’eina de manipulació mediàtica del poder dominant a Catalunya, identificat amb el procés. Clar exemple de les tesis del Noam Chomsky sobre la manipulació mediàtica com a eina al servei de crear una conciència col.lectiva determinada, en el cas de TV3, la justificació d’una generalitzada indignació del poble contra tot el que representa Espanya. Tan perillós i tan contaminat com seria a la inversa, és a dir, la criminalització de Catalunya.

Que a Catalunya hem de recomposar estructures, i tant que si. Que el debat sobre monarquia o república és un debat que s’ha d’abordar, i tant que si!. Que el capitalisme salvatge ha destrossat l’economia dels més febles, i tant que si. Tota democràcia és perfectible, i la nostra també ho és., peró….construïm grans consensos sobre els drets socials i nacionals que la majoria social volem, i no continuem amb aquesta fragmentació estéril de la societat que el que produeix és desunió, violència i polarització dels radicalismes.

Cal una entesa, per canviar coses, si, però també per recuperar d’altres que la dicotomització de la política ha desterrat: el diàleg, la negociació, la política com a instrument de cohesió, i no la política com a instrument d’exclusió dels que pensen diferent.

Els que venim del món sindical ja estem acostumats a dialogar i negociar amb els empresaris, per tal d’avançar en drets. Amb qui si no hem de pactar, sino amb el que opina diferent?, per què amb el que pensa igual ja no cal pactar. I quan s’exclou a una part important de la societat i s’aboleixen els seus drets i llibertats, ja no parlem de democràcia sino de totalitarisme, i a Catalunya, hi ha un corrent totalitari incipient, dins el «processisme» que és molt perillós des del punt de vista de la cohesió social.

Sembla que hi ha tot un corrent d’opinió encaminat a enaltir els actes vandàlics comparant-los amb els moments històrics que el moviment obrer s’ha manifestat als carrers per conquerir drets i llibertats. No hi ha cap comparació possible. Les vagues i manifestacions històriques del moviment obrer van ser legítimes reivindicacions organitzades per partits i sindicats, i els actuals altercats no estan organitzats per cap organització obrera, i per tant es situen al marge. No comparem! Res a veure!

La violència als carrers no només no serveix per solucionar els problemes i injustícies de la nostra societat, sino que a més és contraproduent, aconsegueix l’objectiu contrari, el de criminalitzar la joventut. Un error darrera d’un altre error, això és el que ha provocat el «procés», uns «fills del procés» que s’amparen en una pseudo defensa del moviment obrer per reeditar les legítimes i històriques mobilitzacions obreres, en un context totalment diferent i fins i tot, apartades de les organitzacions obreres.

Avuí, que he escrit aquestes línies, un senyor que havia vist aquest video, em mostrava el seu acord amb la violència com a eina per resoldre els problemes quan un no se sent escoltat. Ell ho portava al seu terreny, havia estat sancionat per maltracte animal, i argumentava que no podia fer front a la sanció econòmica i que anava a fer alguna trastada. Justificava, que tot i que ell no és cap delinquent, de vegades els homes que maten a les seves esposes, tampoc ho eren, però com que no se sentien escoltats per la justícia no tenien més remei que matar les seves esposes.

Quina bogeria! quin despropòsit! Quin perill!

No era el meu objectiu al començar aquest article parlar de la violència, sino de la llibertat, i en aquests dies que tant es proclama la necessitat de garantir aquesta llibertat d’expressió, també s’ha de parlar de que la llibertat d’expressió i de premsa dels mitjans públics ha de ser plural i no subjecte a cap mena de manipulació amb l’ànim de crear un esviaix informatiu per crear i manipular la conciència col.lectiva.

No se si Pablo Hasél ha d’estar a la presó o no. Evidentment, no ho ha d’estar pels tweets ni per les cançons, i no està a la presó per aquestes raons, ni per ficar-s’hi amb la monarquia com s’intenta explicar. I que no defensi a Pablo Hasél, no vol dir que no defensi a ultrança la llibertat d’expressió i que no consideri que no s’han de canviar coses del sistema judicial.

En un article anterior ja defensava la idea que que s’han de modificar alguns delictes d’odi del codi penal, i la necessitat d’una revisió en profunditat d’una institució com el Consell General del Poder Judicial, però no pel cas del Pablo Hasél, sino per què cal aprofondir en la democràcia interna d’aquest òrgan, i apartar els jutges que continuen defensant posicions preconstitucionals, desbloquejar la renovació del CGPJ. Per perseguir delictes d’odi com el que es va proclamar a l’homenatge de la división azul, o com les paraules del President del TSJC-L sobre el vicepresident del govern de l’estat.

Però per l’altra part, a Catalunya també ens hem de deixar de manipulacions mediàtiques i de bloquejos institucionals als socialistes, per què les solucions que Catalunya necessita han de comptar necessàriament amb els socialistes, amb els progressites i amb els federalistes, i no només amb els independentistes, per avançar junts en un model de pais en que tothom se senti cómode, i sobretot capaç d’avançar en cohesió social, en drets i en llibertats.

Baltasar Santos

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s