Okupació d’habitatges. Parlem Clar!

El debat está al carrer. L’okupació d’habitatges s’ha convertit en un polèmic fenòmen en els nostres municipis. La Seguretat, el respecte dels drets de les persones, la convivència, la fraternitat i el civisme son drets i interessos socials de primer ordre sobre el que l’administració pública ha d’actuar.

En el fenòmen de l’ocupació coneguda com a “il.legal” dels habitatges conflueix el dret a la propietat privada, i el dret a l’habitatge regulat tan a la Constitució Espanyola com a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya,  L’administració pública competent és el Govern de Catalunya.

El fenòmen es localitza a cada municipi del territorio, però és als ens locals a qui la pressió ciutadana exigeix accions concretes en matèria relacionada amb aquest tipus d’ocupació, pero com ja hem dit, els ajuntaments no tenen competències en la matèria, estan lligats de peus i mans en absència d’una llei catalana que regul.li els drets i obligacions en matèria d’habitatge,

Tot i així, els governs locals, i el Vendrell, no és una excepció hem actuat amb els mitjans i escases competències que tenim,

  • Les policies locals actúen en la comprovació de la residència estable de les persones que s’empadronen als municipis.
  • Des de les oficines d’empadronament es notifica als propietaris de l’habitatge en cas de que l’empadronat no acrediti titol de propietat o lloguer sobre l’immoble en que diu residir.
  • La policia local actúa en cas de comissió de delicte o pressumpció de comissió de delicte, dins l’àmbit de les competències de les poiicies locals.
  • Es tapien habitatges per evitar l’ocupació il.legal
  • S’incrementens els IBI, fins un 50%, dels immobles considerats com a pisos buits, en els termes que ho regula la llei catalana per fomentar que els seus propietaris donin una finalitat social a la seva propietat.
  • Hem introduit mecanismes de mediació per tractar els conflictes de desnonament.

Així i tot, l’any passat els jutjats catalans van rebre més d’un miler de procediments per ocupacions il·legals d’habitatges, el doble que el 2018. Tot fa suposar, que al llarg de 2020 el nombre de procediments oberts superarà amb escreix les xifres de 2019.

Les considerades ocupacions il.legals d’habitatges no discriminen entre les ocupacions de famílies vulnerables i les que tenen darrere una màfia que o bé ocupa directament el pis o bé s’aprofita de les necessitats d’aquestes persones oferint-los un preu per la clau de l’habitatge.

Necessitem normes que garanteixin el dret a l’habitatge i garanteixin la seguretat i la convivència veïnal amb plans d’acompanyament i inserció sociolaboral de les famílies més vulnerales.

Però no és suficient, i cal que l’Administració que sí que té competències, en aquest cas, la Generalitat de Catalunya, es comprometi a cercar solucions a aquest problema social. No cal esperar cap horitzó de més autogovern, per què en aquest tema, ningú pot tenir més competències que la Generalitat de Catalunya.

La Generalitat te la competència exclusiva en matèria d’habitatge, que segons estableix l’article 137 de l’Estatut d’autonomia inclou, en tot cas:

  1. La planificació, l’ordenació, la gestió, la inspecció i el control de l’habitatge d’acord amb les necessitats socials i d’equilibri territorial.
  2. L’establiment de prioritats i objectius de l’activitat de foment de les administracions públiques de Catalunya en matèria d’habitatge i l’adopció de les mesures necessàries per a assolir-los, tant amb relació al sector públic com al privat. 
  3. La promoció pública d’habitatges. 
  4. La regulació administrativa del comerç referit a habitatges i l’establiment de mesures de protecció i disciplinàries en aquest àmbit. 
  5. Les normes tècniques, la inspecció i el control sobre la qualitat de la construcció. 
  6. Les normes sobre l’habitabilitat dels habitatges. 
  7. La innovació tecnològica i la sostenibilitat aplicable als habitatges.
  8. La normativa sobre conservació i manteniment dels habitatges i la seva aplicació.
  9. Correspon a la Generalitat la competència sobre les condicions dels edificis per a la instal·lació d’infraestructures comunes de telecomunicacions, radiodifusió, telefonia bàsica i altres serveis per cable, respectant la legislació de l’Estat en matèria de telecomunicacions.

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix en el seu article 26, que “Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret, amb les condicions que determinen les lleis”.

Per tant, és necessari i urgent que el proper Govern de la Generalitat treballi en la regulació d’aquesta matèria i doni eines als ajuntaments per aplicar les polítiques d’habitatge, seguretat i convivència que permetin donar la solució més adequada a cada cas. Així doncs:

  • Cal definir i aplicar amb urgencia, un pla d’acció per tal de potenciar i crear més mecanismes i espais de mediació i arbitratge locals o comarcals, per tractar els conflictes de convivència que puguin apareixer en matèria d’ocupacions d’habitatges, amb participació de la societat civil de cada municipi.
  • Cal definir i aplicar una política, per molts anys absent, de promoció pública de l’habitatge.
  • Cal crear mecanismes de cooperativisme i acció social en matèria d’habitatge.
  • Cal dotar de la possibilitat d’expropiació sense indemnització daquells habitatges que no estiguin cumplint la finalitat social al que obeeix el conjunt de normes en dret aplicables, i l’interés general, exceptuant obviament, les segones residències i altres casuístiques que en tot cas, la llei haurà de regular.
  • Cal crear mecanismes de finançament social d’habitatges, paper històricament assignat a les caixes d’estalvi, sobre les que també te competencia la Generalitat de Catalunya.
  • Cal dissenyar plans d’inserció sociolaboral i d’integració veïnal per implementar als barris.

Per últim, vull felicitar públicament a la  Diputada socialista al Parlament de Catalunya, i Secretària de Justícia,Habitatge i Funció Pública del PSC, Rosa Mª Ibarra, per la seva intervenció interpel.lant al Conseller de territori, i donant a coneixer la situació de veïns i veïnes de Camp Clar a Tarragona, que porten 10 mesos sense gas i la situació d’un Govern català, amb competències exclusives en la matèria, que no ha fet res ni per evitar ocupacions ni tampoc ha fet res per solucionar les conseqüències sobre les persones.

Baltasar Santos

Primer Secretari PSC El Vendrell

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s