Les pensions són una de les qüestions centrals de les eleccions generals del 29 de novembre. Què s’ha fet quan s’ha governat? Què promet ara cada partit? I com es proposa finançar el sistema a llarg termini?
Què proposen PSOE, PP i VOX?
| Qüestió | PSOE | PP | VOX |
|---|---|---|---|
| Revalorització segons l’IPC | La reforma aprovada sota el govern socialista restableix la revalorització conforme a l’IPC. El programa de 2026 vol blindar-la constitucionalment. | Després que Inda diguès que no parlessin del que volien fer amb les pensions, es comprometen a revaloritzar les pensions actuals amb l’IPC però les futures estaran sotmeses a plans privats. | El programa de 2026 no concreta una regla de revalorització amb l’IPC |
| Model de pensions | Defensa el sistema públic de repartiment i proposa reforçar-ne la protecció constitucional. | Defensa mantenir un sistema mixt públic-privat a on la part privada tingui cada cop més pes. | El seu programa econòmic planteja un model mixt de repartiment i capitalització. |
| Finançament i sostenibilitat | Més cotització, mecanisme d’equitat intergeneracional i quota de solidaritat. Reforçar la guardiola de les pensions fins arribar a 50.000 milions d’euros en 2030 | Reforçar els plans privats. Van deixar la guardiola de les pensions pràcticament exhaurida amb només 5.000 milions d’euros. | Reforçar els plans privats i expulsar els immigrats tot i aquests aportin cotitzacions |
| Antecedents | Reformes de 2021 i 2023 i recuperació d’aportacions al Fondo de Reserva. Revalorització de les pensions anual segons IPC | Durant els governs de Rajoy es van aplicar revaloritzacions només del 0,25% en diversos exercicis. | Ha defensat anteriorment introduir capitalització en un sistema mixt. |
Del 0,25% a la recuperació de l’IPC
Entre 2014 i 2017, amb Mariano Rajoy al Govern, la revalorització ordinària de les pensions va quedar limitada al 0,25% anual. La reforma impulsada pel Govern de Pedro Sánchez va tornar a vincular l’actualització de les pensions a l’evolució dels preus. Aquesta diferència és comprovable i té conseqüències directes sobre el poder adquisitiu de les persones pensionistes.
El debat de 2026, però, no es pot explicar afirmant que el PP rebutja actualment l’IPC: el seu programa electoral ara promet expressament mantenir aquesta revalorització. La diferència amb el PSOE és que aquest proposa, a més, protegir constitucionalment el caràcter públic del sistema i la seva actualització.
La guardiola de les pensions: dades, no només titulars
El Fondo de Reserva de la Seguretat Social va patir una reducció molt important durant el període 2012-2017: va tancar el 2017 amb aproximadament 8.095 milions d’euros. A finals de 2018, després d’una nova disposició de recursos ja amb el Govern de Sánchez, el saldo era de 5.043 milions. Per això cal distingir les dates quan es comparen les xifres.
El Govern socialista ha reactivat les aportacions al fons, especialment mitjançant el Mecanisme d’Equitat Intergeneracional. L’última dada consolidada localitzada, corresponent al març de 2026, és de 15.267 milions d’euros. La xifra de més de 20.000 milions anunciada per Pedro Sánchez és una previsió de tancament, no un saldo ja acreditat. Aquest fons és una reserva de suport: la garantia principal del sistema públic continua depenent de les cotitzacions, l’ocupació, els salaris i les decisions pressupostàries.
Què passa amb les pensions futures i els fons privats?
La qüestió de fons és quin pes han de tenir les pensions públiques i quin paper s’atorga a l’estalvi privat. El PSOE proposa preservar un sistema públic de repartiment. El PP afirma en el seu programa de 2026 que vol garantir una pensió pública també per a les generacions joves. No hi figura l’obligació general d’aportar diners cada mes a un fons privat per cobrar una pensió futura.
VOX sí que va proposar en el programa econòmic de 2025 convertir progressivament el repartiment en un sistema mixt amb elements de capitalització. No obstant això, la seva proposta electoral publicada el novembre de 2026 no incorpora explícitament aquella fórmula: vincula la sostenibilitat a més ocupació, millors salaris, creixement i natalitat. És important distingir entre la proposta anterior i el compromís electoral actual.
La pregunta decisiva: com es pagaran les pensions de demà?
Mantenir pensions suficients exigeix més que una promesa de revalorització. Cal ampliar l’ocupació de qualitat, millorar els salaris i les bases de cotització, abordar l’envelliment de la població i assegurar ingressos suficients. També cal precisar qualsevol reforma que modifiqui els riscos assumits pels treballadors i el paper dels gestors de fons privats.
Les tres formacions presenten compromisos diferents, amb antecedents que es poden examinar. El debat públic hauria de distingir sempre les lleis aprovades, les promeses recollides als programes i les propostes formulades en altres moments: és la manera d’exigir explicacions verificables sobre el futur de les pensions.