el Vendrell: un municipi més segur

Marlaska té raó: la sensació d’inseguretat és sempre subjectiva

Fernando Grande-Marlaska ha rebut moltes crítiques aquests dies per afirmar, parlant de Ceuta, que existia una «sensació d’inseguretat subjectiva» entre una part de la població. Des del punt de vista de la comunicació política, probablement no va ser la millor expressió. Quan algú té por, dir-li que la seva por és subjectiva pot sonar com si li estiguessis dient que no té motius per sentir-la.

Però des del punt de vista de la psicologia i la criminologia, Marlaska té raó: la sensació d’inseguretat és, necessàriament, subjectiva. I això no significa que sigui falsa. Significa que hem de diferenciar dues coses que sovint barregem: estar insegur i sentir-se insegur.

Estar insegur es pot justificar amb dades: nombre de delictes, robatoris, agressions, detencions, victimització o probabilitat estadística de patir un delicte. Les dades al Vendrell justifiquen el contrari: El Vendrell és un municipi segur.

Sentir-se insegur és una percepció. I les percepcions humanes no són una fotografia exacta de la realitat, sino que depenen del que se sent al carrer, a les xarxes,

La psicologia de la por

La criminologia fa dècades que estudia el que anomena fear of crime, la por al delicte. Una revisió sistemàtica de 547 investigacions publicades durant 25 anys mostra que es tracta d’un fenomen complex on intervenen emocions, percepcions de risc i judicis personals. I hi ha una conclusió especialment rellevant: la por a ser víctima d’un delicte no sempre evoluciona en paral·lel al risc real de ser-ho. Podem tenir molta por davant un risc estadísticament petit i, en canvi, infravalorar riscos molt més freqüents. És psicologia humana, i d’això exactament és del que se n’aprofiten els alarmistes, l’extrema dreta, els qui fan còrrer bulos…volen treure profit de la por que podem arribar a sentir les persones.

La nostra ment no calcula probabilitats com una asseguradora. Recordem més fàcilment allò que és impactant, recent o emocional. Un robatori violent que veiem repetit vint vegades a les xarxes pot influir més en la nostra percepció que una estadística que ens explica que els robatoris han disminuït.

I aquí apareix un altre actor fonamental: la informació que consumim. Un estudi publicat el 2025 a l’European Journal on Criminal Policy and Research, analitzant dades de 66 països, va trobar que les persones que utilitzen principalment les xarxes socials per informar-se tendeixen a manifestar nivells més elevats d’inseguretat percebuda. No perquè necessàriament visquin en llocs més perillosos. Sinó perquè les xarxes amplifiquen continguts emocionalment intensos, incidents violents, rumors, notícies falses i missatges alarmistes.

I què passa al Vendrell?

Aquesta distinció és important també a casa nostra. Podem escoltar que «el Vendrell és cada vegada més insegur», que «abans podies sortir al carrer i ara no» o que vivim una escalada permanent de delinqüència. Són els discursos de molts partits de l’oposició. Volen aprofitar-se de la por que ells mateixos ajuden a generar de forma deslleial i falsa.

Però després hem de mirar les dades:

• Segons les dades presentades a la Junta Local de Seguretat, els fets delictius al Vendrell han passat de 3.996 l’any 2023 a 2.939 l’any 2025: un descens del 26,5% en dos anys.
• Els delictes contra el patrimoni —furts i robatoris— han disminuït encara més: un 33%.
• I les dades del primer trimestre de 2026 mantenen la tendència, amb una nova reducció respecte del mateix període de 2025.

Això significa que al Vendrell no hi ha delictes? Evidentment que no.

Significa que no tenim problemes de seguretat? Tampoc.

Cada robatori, cada agressió i cada persona que pateix un delicte mereixen una resposta. I tenim problemes específics que cal combatre: reincidència, ocupacions conflictives, incivisme o determinades conductes delictives. I això és precisament el que està fent el Vendrell, amb l’Alcalde Kenneth Martínez i el regidor de règim interior, Christian Soriano al capdavant. Lluitar contra la delinqüència amb les eines de que disposem els ajuntaments.

La política responsable no consisteix a negar els problemes, però tampoc consisteix a inventar una ciutat que no existeix. El govern del PSC no nega els problemes, els hi busca solució. Però el que no és de rebut es el que fan els populistes i l’extrema dreta: difondre una inseguretat que no existeix, per què a ells ja els hi va bé que tinguem por i que pensem que hi molta delinqüència. Els hi serveix per justificar els seus discursos d’odi i d’exclussió, principalment contra els que han vingut d’altres paissos.

La por també es pot fabricar

Aquí és on la qüestió deixa de ser només psicològica i esdevé política. Si repetim contínuament que vivim en una ciutat insegura, si convertim cada delicte en una prova del col·lapse de tot el municipi, si compartim vídeos antics com si fossin actuals, si atribuïm delictes a col·lectius sencers o fem circular notícies falses, podem aconseguir una cosa paradoxal: que els delictes disminueixin mentre augmenta la por al delicte. La ciència ens diu que això és perfectament possible. I políticament és molt rendible.

• La por simplifica la realitat. Busca culpables. Mobilitza. Fa que recordem més una anècdota que mil dades.
• Per això hem de ser especialment exigents amb els discursos que converteixen la inseguretat en una eina electoral
• No es tracta de dir als ciutadans: «No tinguis por perquè les estadístiques diuen que no n’has de tenir». Seria absurd.

La percepció d’inseguretat és real perquè la persona que la sent la viu com a real, encara que siguem un municipi més segur.

La responsabilitat dels governs és doble: reduir els delictes i reduir les causes que generen percepció d’inseguretat.

Més policia quan sigui necessària. Més prevenció. Més il·luminació. Millor espai públic. Actuar contra la reincidència. Respondre ràpidament davant els conflictes. Informar amb transparència. Aquesta és la política socialista.

Però també combatre els rumors, les falsedats i l’alarmisme, i això és cosa de tots. Perquè hi ha una diferència enorme entre alertar d’un problema i alimentar-lo. Entre informar i espantar. Entre exigir més seguretat i necessitar que la gent tingui por perquè aquesta por et dona vots.

Sentir-se insegur no és el mateix que estar insegur.

La bona política ha de treballar perquè no passi cap de les dues coses. I per fer-ho necessita una cosa cada vegada més escassa en el debat públic:

Dades abans que rumors, evidències abans que prejudicis i solucions abans que por.

Baltasar Santos

Primer secretari del PSC