Avui és l’Onze de Setembre. La Diada Nacional de Catalunya.
Un dia per recordar d’on venim, per reivindicar la nostra llengua, la nostra cultura i les nostres institucions, però sobretot per pensar quin país volem deixar als qui vindran darrere nostre.
Enguany la Diada té, a més, un significat especial. Fa cinquanta anys, el 1976, milers de catalans i catalanes van tornar a sortir al carrer per celebrar-la després de dècades de dictadura i repressió. Aquella Diada va ser una reivindicació de llibertat, democràcia, cultura, llengua i autogovern.
Cinquanta anys després, aquests valors continuen plenament vigents.
Però Catalunya ha canviat molt. Som un país més divers, més plural i més complex. Una Catalunya construïda per generacions de persones nascudes aquí i també per moltes altres que van arribar d’Extremadura, Andalusia, Aragó, Galícia o, més recentment, de tots els racons del món.
Totes formen part de Catalunya.
Perquè ser català no pot dependre del lloc on has nascut, del cognom que portes o de la llengua que parlaven els teus avis. Catalunya és una comunitat construïda al voltant d’una història, una cultura i una llengua pròpies, però també d’un projecte compartit de convivència i de futur. El cartell d’enguany significa això, les empremtes dactilars de gent molt diversa, arribada d’arreu d’Espanya, d’arreu del món.
I aquesta és la Catalunya que reivindiquem els socialistes.
Una Catalunya orgullosa de la seva identitat, que protegeix i promou el català, que defensa la seva cultura i les seves institucions i que exerceix el seu autogovern amb ambició. Però també una Catalunya que integra, que és solidària i que promou els valors de la convivència i la inclusió.
Una Catalunya que no necessita preguntar a ningú d’on ve per saber si hi pertany.
Una Catalunya que uneix.
Perquè el patriotisme del segle XXI no pot consistir només a estimar una bandera. Ha de significar també estimar les persones que viuen sota aquesta bandera.
Estimar Catalunya és voler una bona escola pública, una sanitat que respongui quan la necessitem, habitatges accessibles, barris segurs, oportunitats per als joves i una societat que no abandoni ningú quan les coses van mal dades.
Estimar Catalunya també és cuidar els nostres pobles i ciutats.
Des del Vendrell, això ho sabem bé. Catalunya també es construeix cada vegada que millorem un carrer, protegim el nostre patrimoni, fem més accessible un servei, cuidem la nostra gent gran, donem oportunitats als nostres joves o preservem la cultura que ens identifica.
Avui, a les 20.30 h, la plaça Vella tornarà a ser el punt de trobada de la nostra Diada. Enguany, l’acte institucional tindrà un protagonista molt vendrellenc: L’Orgue del Vendrell, que commemora els seus 250 anys d’història. Patrimoni, cultura i comunitat units en una mateixa celebració.
I potser aquesta és una bona metàfora del país que volem.
Un país que sap d’on ve, que conserva allò que les generacions anteriors ens han llegat, però que no viu mirant permanentment enrere.
Perquè respectar la nostra història també significa tenir l’ambició d’escriure les pàgines següents.
Catalunya necessita menys fronteres entre catalans i més ponts. Menys soroll i més confiança. Menys política destinada a dividir-nos i més política capaç d’unir-nos al voltant dels grans reptes que tenim davant.
Tenim llengües, orígens, idees i maneres de sentir Catalunya diferents. Però compartim carrers, escoles, hospitals, feina, preocupacions, esperances i futur.
Això és també una nació.
Avui celebrem la nostra història. Celebrem la nostra llengua. Celebrem la nostra cultura.
Però, sobretot, celebrem la voluntat de continuar construint junts una Catalunya millor.
Una Catalunya de tothom i per a tothom.
Una Catalunya que comparteix prosperitat
Visca el Vendrell, Visca Catalunya i bona Diada Nacional!
t'estimo el vendrell 