Hi ha infraestructures que veiem cada dia. Carrers, places, parcs, equipaments. I n’hi ha d’altres que passen pràcticament desapercebudes perquè estan sota terra, però que són igual o més importants per al funcionament d’una ciutat.
La xarxa d’aigua n’és probablement el millor exemple.
Aquest 2 de setembre l’Ajuntament ha explicat una de les inversions hidràuliques més importants dels darrers anys al Vendrell: la renovació de gairebé quatre quilòmetres de la canonada principal que transporta l’aigua dels pous del Tomoví cap al nucli urbà.
L’obra té un pressupost de 1.835.528,79 euros i substituirà les antigues canonades de fibrociment per tubs de fosa dúctil de 350 i 400 mil·límetres. El Pla de Conservació de l’Aigua havia identificat precisament aquests trams com els punts on es concentraven algunes de les principals pèrdues de la xarxa. La nova infraestructura permetrà reduir aquestes fuites i augmentar la pressió i el cabal, especialment al Botafoc, Mas d’en Gual i el Tancat. Les obres estan previstes fins al gener de 2027.
Podria semblar simplement una altra obra de serveis. No ho és.
És una peça més d’una transformació que vam començar a plantejar el 2023: preparar el Vendrell per gestionar millor un recurs cada vegada més escàs i, alhora, adaptar el municipi a episodis climàtics cada vegada més extrems.
L’aigua serà un dels grans reptes de les ciutats mediterrànies
El Vendrell té una realitat hidràulica especialment complexa.
El sistema municipal disposa de 345 quilòmetres de xarxa i cinc dipòsits de capçalera. L’aigua procedeix de dues fonts diferents: els recursos subterranis, especialment els pous del Tomoví, i l’aigua procedent del Consorci d’Aigües de Tarragona. Ja l’any 2023, el Pla de Conservació de l’Aigua advertia que els aqüífers de la comarca estaven molt tensionats i que calia millorar l’eficiència del sistema abans de pensar simplement a captar més aigua.
Aquesta és una idea fonamental. Durant dècades, la resposta davant la necessitat de més aigua havia estat buscar-ne més.
Ara hem d’aprendre a fer una altra cosa: perdre’n menys, utilitzar-la millor, connectar les xarxes, reutilitzar-la sempre que sigui possible i preparar el municipi perquè l’aigua de la pluja deixi de ser només un problema i passi a formar part d’una gestió integral del territori.
Per això l’agost de 2023 l’Ajuntament va situar explícitament la gestió integral del cicle de l’aigua entre les prioritats del mandat: captació, abastament, transport, sanejament, reutilització i retorn al medi natural.
Tres anys després, una part important d’aquella planificació ja s’està convertint en obres.
Primer objectiu: deixar de perdre aigua
És difícil demanar a la ciutadania que faci un ús responsable de l’aigua si l’administració no fa, al mateix temps, els deures a la seva pròpia xarxa.
L’auditoria municipal havia detectat rendiments insuficients i pèrdues importants, especialment en les canalitzacions de transport que porten l’aigua des dels pous del Tomoví cap al nucli del Vendrell.
D’aquí neix la gran actuació que ara està en obres. Però no és l’única.
Entre 2023 i 2026 s’han anat renovant xarxes als carrers Quatre Fonts, Cristina Baixa i Atzavara, així com aprofitant les actuacions del torrent dels Aragalls i de la riera de la Bisbal per modernitzar també infraestructures hidràuliques. Estan previstes o en procés altres renovacions als carrers Jaume Marcé Diu, Joan Miró, Jaume Balmes i Riba, entre d’altres.
Paral·lelament, s’està substituint progressivament el fibrociment per materials actuals i sectoritzant la xarxa per poder detectar incidències i intervenir-hi amb més eficàcia.
És una feina poc espectacular. Normalment només recordem que les canonades existeixen quan es trenquen. Però governar també consisteix precisament a actuar abans que es trenquin.
Segon objectiu: una xarxa més segura i resilient
Una ciutat no pot dependre excessivament d’un únic punt de subministrament.
Per això una altra de les línies que s’ha anat desenvolupant és la interconnexió de les diferents xarxes del municipi.
L’any 2023 ja es plantejava la denominada cinquena connexió, destinada a fer arribar l’aigua del CAT al dipòsit principal vinculat a l’aigua dels pous. El projecte permet connectar millor les dues grans fonts de subministrament i augmentar la capacitat de resposta davant una incidència o un episodi de sequera.
El 2025 aquesta actuació tenia un pressupost aproximat de 400.000 euros, mentre avançava també la intervenció al dipòsit del Nou Vendrell, valorada aleshores en uns 600.000 euros. Juntament amb la renovació de la conducció del Tomoví, aquestes tres grans actuacions representaven prop de 2,7 milions d’euros d’inversió prevista en aquell moment.
El programa 2023-2027 d’Aigües del Vendrell incorpora, a més, l’anellament de la xarxa, de manera que l’aigua pugui circular en diferents sentits, la possibilitat d’abastir tota la franja marítima des de qualsevol dels dos dipòsits i la interconnexió de dipòsits i xarxes en zones com el Romaní, Oasis, la Muntanyeta, Edèn Parc, Vendrell Mar, Masia Blanca i Sant Vicenç de Calders.
És el que en termes de gestió es coneix com a redundància del sistema.
Dit de manera molt més senzilla: si falla una peça, hem de tenir una alternativa.
Tercer objectiu: passar d’utilitzar l’aigua una vegada a donar-li més d’una vida
Aquest és probablement el gran repte pendent.
El Pla de Conservació de l’Aigua ja plantejava l’any 2023 incrementar la reutilització. Però la realitat és que l’aigua regenerada de l’EDAR de Santa Oliva presenta limitacions derivades, entre altres factors, de la conductivitat elevada associada a infiltracions d’aigua marina a la xarxa de sanejament dels nuclis marítims. L’Ajuntament ha plantejat davant l’ACA i el Consell Comarcal la necessitat d’actuar sobre aquestes infraestructures perquè en el futur sigui possible convertir l’actual depuradora en una instal·lació capaç de produir aigua regenerada reutilitzable.
L’objectiu és important perquè hi ha usos que avui encara consumeixen aigua potable i que, en el futur, podrien cobrir-se amb aigua regenerada.
Reg, determinats usos municipals o activitats agrícoles no haurien de competir necessàriament amb l’aigua destinada al consum humà.
Aquesta és probablement la transformació cultural més important que tenim al davant: deixar d’entendre l’aigua com un recurs que utilitzem una vegada i descartem, i començar a entendre-la com un recurs circular.
Quart objectiu: recuperar les rieres i gestionar millor les pluges
La gestió hidràulica no s’acaba quan obrim o tanquem una aixeta.
També significa gestionar què passa quan plou.
I els episodis d’aquest agost ens han recordat de manera contundent que el canvi climàtic ens obligarà a conviure amb dos extrems aparentment contradictoris: períodes de sequera més llargs i episodis de precipitació molt més intensos.
Per això la transformació de les rieres també forma part d’aquesta estratègia.
Entre 2025 i 2026 s’ha executat la primera fase del projecte RENAT3R, que actua sobre la riera de la Bisbal i els torrents del Lluc i del Cullerer. No és només una operació paisatgística: les actuacions han millorat el llit fluvial i reforçat la capacitat hidràulica d’aquests cursos, amb l’objectiu de reduir el risc davant episodis de precipitació intensa. El projecte compta amb una subvenció d’1,2 milions d’euros de fons Next Generation.
Hem passat de considerar la riera un espai que calia tapar, canalitzar o ignorar a entendre que forma part de la infraestructura natural que protegeix la ciutat.
És un canvi profund en la manera de pensar el territori.
Cinquè objectiu: protegir Coma-ruga i els barris marítims
A Coma-ruga, la gestió de l’aigua té encara una complexitat afegida.
Aquest 2026 hem iniciat la renaturalització del Riuet, una actuació de 480.000 euros que, a més de recuperar aquest espai natural i mineromedicinal, elimina les canonades de pluvials que encara hi desembocaven i podien afectar la qualitat de les seves aigües.
I després dels aiguats del 22 d’agost, amb registres extraordinaris als Masos i a Coma-ruga, s’ha fet evident que cal anar encara més enllà.
Per això s’ha anunciat el projecte d’una nova xarxa de pluvials i d’un gran dipòsit soterrat al Parc dels Enamorats, a Brisamar, destinat a retenir temporalment l’aigua durant episodis de precipitació intensa i reduir les inundacions en una zona amb molt poca pendent natural cap al mar.
Aquesta actuació no pot evitar que plogui. Cap infraestructura pot prometre això.Però sí que podem preparar millor el municipi perquè les conseqüències siguin menys greus.
Això també és adaptació climàtica.
De la planificació a l’execució
Si mirem aquestes actuacions individualment, podem veure una canonada, un dipòsit, una connexió, una riera o una xarxa de pluvials. Si les mirem conjuntament, hi veiem una altra cosa. Hi veiem una política.
Reduir les fuites.
Renovar canonades.
Connectar xarxes.
Augmentar la garantia de subministrament.
Preparar la reutilització de l’aigua.
Renaturalitzar els cursos fluvials.
Millorar el drenatge.
Protegir els barris davant les inundacions.
Aquest és el sentit de parlar de gestió integral de l’aigua.
No existeix una única gran obra que resolgui per sempre els problemes hidràulics del Vendrell. El que existeix és una successió d’inversions, decisions i projectes que fan que el sistema sigui progressivament més eficient i resilient.
I encara queda molta feina. La mateixa Agenda Urbana del Vendrell reconeix que el municipi té marge per continuar millorant l’eficiència de la gestió hídrica i fixa com a fita avançar cap a una gestió circular de l’aigua.
Això significa que no podem donar res per acabat.
Invertir sota terra també transforma una ciutat
Hi ha obres que donen fotografies espectaculars.
Una canonada enterrada no és una d’elles.
Però quan substituïm quatre quilòmetres d’una conducció que perd aigua, connectem diferents fonts de subministrament o construïm un sistema capaç de reduir una inundació, estem fent una de les inversions més importants que pot fer un ajuntament: preparar el municipi perquè funcioni també quan les coses es compliquen.
L’any 2023 vam dir que l’aigua havia de convertir-se en una prioritat.
El 2026 podem començar a veure una part important d’aquella planificació transformada en obres.
I aquest és el model de ciutat que volem continuar construint: un Vendrell que no espera que els problemes siguin irreversibles per actuar, que modernitza les seves infraestructures i que entén que la lluita contra el canvi climàtic no consisteix només en grans declaracions.
Consisteix també en canonades, En dipòsits. En rieres.En clavegueres.En pluvials. I en milions de litres d’aigua que no podem permetre’ns perdre.
Gestionar bé l’aigua és gestionar bé el futur del Vendrell.
Baltasar Santos
Primer Secretari del Vendrell
t'estimo el vendrell 