El debat polític contemporani ha vist irrompre amb força el concepte de «prioritat nacional», un concepte popularitzat a França de la mà de Jean-Marie Le Pen i el Front Nacional durant els anys vuitanta . Aquesta noció, que sota un llenguatge aparentment protector amaga una pulsió excloent, s’ha convertit avui en el cavall de batalla de la dreta i de l’extrema dreta —des d’actors com Vox i partits que l’assumeixen en pactes de governabilitat com el Partit Popular, fins a les seves derivades regionals nativistes com Aliança Catalana o propostes de prioritat residencial de Junts.
Davant d’aquest marc de segregació que converteix una frontera política en un criteri de valor moral, els socialistes i les forces d’esquerra defensem que l’autèntica prioritat nacional no és excloure els diferents, sinó enfortir l’Estat del benestar i redistribuir de manera justa la riquesa per garantir la igualtat real de tota la classe treballadora.
1. La «prioritat nacional» de la dreta: el xovinisme del benestar i la discriminació moral
La proposta de «prioritat nacional» de les dretes es construeix sobre la premissa que els recursos públics, l’ocupació, l’habitatge i les ajudes socials s’han de reservar de manera gairebé exclusiva o preferent per als natius d’un país. Aquesta corrent, coneguda en la ciència política com a xovinisme del benestar (welfare chauvinism), vincula falsament el deteriorament de l’Estat de benestar amb la presència de població immigrant.
No obstant això, aquesta lògica xoca amb principis ètics i jurídics fonamentals per diverses raons essencials:
- El mite de la competència de recursos: Les polítiques de la dreta es recolzen en la creença que els immigrants saturen de manera deslleial el sistema públic. La realitat és una altra: els serveis públics són drets indispensables per tots els treballadors. Si es detecta una mancança d’infraestructures o personal, la solució econòmica i social mai pot ser la discriminació, sinó l’increment i el finançament d’aquests recursos públics.
- L’origen de la saturació és la tisorada i la motoserra: El veritable mur dels serveis públics s’ha aixecat a causa dels anys de retallades fiscals regressives que van cercar la taxa de reposició zero de les plantilles públiques en sanitat i educació, i en destinar els diners públics a objectius que res tenen a veure amb l’enfortiment dels serveis públics. Caldria preguntar al PP i a Junts a què van destinar els diners quan van governar.
2. La resposta progressista: l’enfortiment del pilar social i la redistribució de la riquesa
Per a l’esquerra, la construcció de la seguretat col·lectiva passa per obrir drets. La redistribució de la riquesa mitjançant transferències econòmiques, un sistema fiscal progressiu i uns serveis públics potents constitueix el veritable motor de la cohesió social, l’anivellament de les condicions de vida i la pau social.
A Catalunya, les dades ho constaten amb rotunditat:
- Capacitat correctora de la desigualtat: El conjunt del sistema de protecció social català aconsegueix reduir la desigualtat inicial de mercat de manera molt clara, disminuint el coeficient de Gini en 0,172 punts (el que representa una capacitat redistributiva del 30,9% de la desigualtat inicial) .
- La sanitat i l’educació són els autèntics anivelladors: Al contrari del que postulen els defensors de la desregulació, la prestació de serveis públics universals té molt més impacte en la reducció de les desigualtats que el propi sistema fiscal . Mentre que l’impacte agregat net dels impostos sobre la desigualtat a causa de les figures impositives regressives (com els impostos indirectes) és de només el -0,007, les prestacions en espècie com la sanitat i l’educació redueixen la desigualtat de manera dràstica en -0,046 punts del coeficient de Gini.
3. Exemples pràctics d’enfortiment i innovació pública
Per contraposar ambdues propostes, podem observar tres exemples que posen de manifest el camí de l’esquerra a l’hora d’implementar la igualtat d’oportunitats davant dels privilegis o exclusions que proposen les forces conservadores:
A) Els Serveis Socials Bàsics i la universalitat de l’atenció
Mentre que la «prioritat nacional» de les dretes pretén introduir filtres d’accés burocràtics i discriminatoris, el model català de benestar, regulat històricament per la Llei de serveis socials, concep aquests serveis com el quart pilar de l’Estat de Benestar amb un caràcter clarament universalista. Els serveis socials bàsics representen el primer nivell d’accés dels ciutadans a la xarxa pública i es regeixen pel principi de no-discriminació per lloc de naixement, ètnia o gènere . En lloc d’excloure l’altre, la intervenció pública d’esquerres acompanya les persones econòmicament més vulnerables en la prevenció i tractament de les seves necessitats bàsiques a nivell de comunitat local .
B) Fiscalitat progressiva contra el capitalisme patrimonial heretat
Un dels principals reptes històrics denunciats per economistes progressistes és el pes creixent dels patrimonis i fortunes heretats, que superen sistemàticament el creixement de l’economia real, concentrant la riquesa en una minoria. Davant de la proposta de la dreta de bonificar o eliminar figures com l’Impost sobre el Patrimoni o l’Impost sobre Successions i Donacions (com ha fet de manera insolidària la Comunitat de Madrid per afavorir els rics) , els socialistes defensem el manteniment i dret d’inspecció d’aquests tributs com a eines redistributives crucials per finançar els serveis de salut, habitatge i educació de la majoria treballadora.
B) La gratuïtat i universalitat de l’educació 0-3 anys com a element de redistribució i igualtat
El Vendrell és el primer municipi de Catalunya en aplicar la gratuïtat i universalitat de les escoles bressol. Aquest fet, a més d’alleugerir les economies familiars amb fills, suposa que tothom, independentment del nivell de renda, pugui portar als nens i nenes a l’escola bressol, iniciant-se a edats molt tempranes tant l’educació com la convivència i socialització d’infants procedents de famílies amb orígens molt diversos. Per tant, l’educació esdevè un element capdal en la redistribució de la riquesa i la igualtat.
Si a aquest fet hi sumem les polítiques inclusives, educatives i d’un urbanisme transformador i sostenible, tenim un bon exemple del camí que han de seguir les polítiques públiques: invertir en drets i no retallar drets com propossa la dreta i l’extrema dreta.
Conclusió: els serveis públics són l’autèntica prioritat col·lectiva
La «prioritat nacional» que defensen la dreta i l’extrema dreta no és més que un exercici de discriminació que busca distreure la ciutadania de l’autèntic problema de fons: la necessitat d’incrementar, protegir i dotar de suficiència financera l’Estat del benestar i les nostres administracions públiques.
L’autèntica prioritat dels socialistes col·loca la dignitat humana al centre. Consisteix en una sanitat pública universal, una educació inclusiva i uns serveis socials dotats del personal i recursos adequats perquè tota la classe treballadora pugui prosperar de manera justa, amb igualtat d’oportunitats real i cohesió social .
La millor manera de protegir un país és protegir l’esfera pública que ens iguala a tots, la nostra prioritat nacional són i han de continuar sent els serveis públics.
Baltasar Santos
Primer Secretari del PSC del Vendrell
t'estimo el vendrell 