
La Global Progressive Mobilisation (GPM), celebrada els dies 17 i 18 d’abril de 2026 a Barcelona, ha reunit més de 5.000 assistents i representants de més de 100 organitzacions progressistes d’arreu del món. Aquesta cimera històrica, impulsada pel Partit dels Socialistes Europeus (PES), la Internacional Socialista i l’Aliança Progressista, ha servit per consolidar un front comú contra l’avanç de l’extrema dreta global i defensar la democràcia, la justícia social i el multilateralisme.
El lideratge de Pedro Sánchez: Reivindicació de l’orgull de ser d’esquerres.
A la Global Progressive Mobilisation (GPM) i actes paral·lels, Pedro Sánchez va tenir un paper central tant en l’organització com en el discurs polític. Aquestes són les seves principals aportacions i missatges:
Seny i Unitat: El Full de Ruta de Salvador Illa
La intervenció de Salvador Illa, primer secretari del PSC i president de la Generalitat de Catalunya, es va centrar en la importància de la unitat de les forces progressistes per defensar la democràcia i construir un futur d’esperança enfront de l’extremisme.
Els punts clau del seu discurs van ser els següents:
- Responsabilitat global i pau: Illa va afirmar que els progressistes de tot el món comparteixen la immensa responsabilitat de recuperar «el projecte comú de la humanitat, un batec compartit per la pau» . Va remarcar que l’insult i la guerra només són símptomes de debilitat.
- Cooperació i estabilitat: Va destacar que sota el lideratge dels governs d’Espanya i Catalunya s’ha avançat units per garantir la justícia i la prosperitat. A més, va assegurar que els pobles que aposten per la cooperació i la convivència són avui dia més forts, i que la unió del progressisme és imprescindible per aportar una estabilitat sòlida a Europa, Amèrica Llatina i la resta del món.
- El concepte de «seny»: El punt més destacat i simbòlic de la seva intervenció va ser l’obsequi que va fer als assistents internacionals amb la paraula catalana «seny». Illa va definir aquest concepte anant més enllà de la simple traducció de «sentit comú», explicant-lo com:
- Una manera de mirar el món i de conviure.
- Actuar amb humilitat i convèncer en lloc d’imposar.
- L’essència de la política en el seu sentit més noble: l’eina per tenir cura de la dignitat humana i la convivència .
Illa va concloure el seu discurs desitjant aquest esperit de «seny» a tots els companys i companyes del món, encoratjant-los amb un missatge d’acció directe: «Organitzeu-vos. Avanceu. Construïu» .
Creació del Consell Global per a una Economia del Bé Comú
La creació del Consell Global per a una Economia del Bé Comú ha estat anunciada el 18 d’abril de 2026 en el marc de la GPM per part del vicepresident primer i ministre d’Economia del Govern d’Espanya, Carlos Cuerpo, juntament amb la reconeguda economista Mariana Mazzucato.
Aquesta iniciativa es defineix pels següents punts clau:
- Punt de trobada internacional: El Consell està dissenyat per ser un espai de reunió que agrupi ministres d’economia, representants de la societat civil i economistes d’àmplia trajectòria internacional.
- «Créixer amb un propòsit»: La premissa central del Consell és transformar la manera de pensar l’economia per aconseguir un creixement que vagi més enllà dels beneficis purament econòmics i tingui un impacte social positiu.
- Alternativa al neoliberalisme: L’organisme neix amb la convicció que les polítiques progressistes són l’eina adequada per superar les crisis, allunyant-se de les «receptes de sempre» que ofereix la dreta neoliberal. Aposta pel poder de la pau i la solidaritat com a noves formes de liderar l’economia.
- Aposta per la indústria ecològica i l’educació: El Consell busca intercanviar idees per preparar els països per al futur, posant un èmfasi especial en el desenvolupament d’una política industrial ecològica, així com en la millora de l’educació i la protecció del medi ambient.
El primer Consell se celebrarà aquest mateix any amb Espanya com a país amfitrió. En el panell on es va anunciar la seva creació també hi van participar altres figures destacades, com l’economista Isabella Weber i el ministre de Finances del Brasil, Dario Carnevalli Durigan, els quals van donar suport a aquesta nova visió econòmica.
Lula da Silva; La crida des del Sud Global
El president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, ha fet una crida a actuar «els 365 dies de l’any» per restaurar la democràcia, demanant coherència per fer front als multimilionaris que venen falses meritocràcies mentre destrueixen la natura i manipulen els algorismes.
Les seves intervencions s’han centrat en la defensa de la democràcia, la pau, la justícia social i la crítica a l’actual ordre global i econòmic. Les seves principals aportacions han estat:
Defensa de la democràcia i la justícia social Lula va advertir que l’extremisme i l’extrema dreta han guanyat força precisament perquè la classe treballadora ha perdut drets i la concentració de riquesa ha augmentat. Va subratllar que «no hi ha transformació real sense justícia social, i no hi ha justícia social sense democràcia,. Per això, ha fet una crida a actuar «els 365 dies de l’any» per restaurar la democràcia i el multilateralisme.
En el seu discurs ha animat els progressistes a no tenir por de l’extrema dreta, a reorganitzar la societat civil i els sindicats, i a oferir beneficis concrets per a la vida de les persones per «reemplaçar el desànim pel somni d’una vida millor».
Crítica contundent als multimilionaris i a les xarxes socials El líder brasiler va demanar als progressistes que actuïn amb coherència davant els multimilionaris que alimenten la «fal·làcia de la meritocràcia» però que, un cop a dalt, «retiren l’escala» perquè no hi pugui pujar ningú més, mentre destrueixen la natura i manipulen els algorismes. En aquest sentit, va demanar la regulació de les xarxes socials, proposant fins i tot eliminar la paraula «socials» del seu nom (ja que «no tenen res de social») per evitar que arrosseguin generacions senceres cap a l’extremisme, l’odi i la desinformació.
Reforma de l’ONU, el Sud Global i el rebuig a la guerra Lula va ser molt crític amb el Consell de Seguretat de l’ONU i els seus cinc membres permanents (EUA, Xina, Rússia, França i Regne Unit), als quals ha exigit que compleixin la seva obligació de garantir la pau mundial i posin fi a «aquesta bogeria de guerres».
Els va acusar d’haver-se transformat en «senyors de la guerra» que bloquegen avenços pel seu dret a vet. També ha denunciay que el «Sud Global» és tractat com el pati del darrere i acaba pagant la factura de guerres i canvis climàtics que no ha provocat. Com a solució, va reclamar que els països en desenvolupament tinguin igualtat de condicions en institucions com el Consell de Seguretat, el Banc Mundial, l’FMI i l’OMC.
En clau de pau, va agrair a Pedro Sánchez el seu «no a la guerra» i la seva valentia per no permetre que avions nord-americans utilitzessin bases espanyoles per bombardejar l’Iran.
És precisament el No a la guerra el punt central de la intervenció de Lula i ha fet un al·legat contundent contra la inversió en guerres i l’escalada militar, centrant el seu discurs en els següents punts:
- Despesa militar davant la fam mundial: Va denunciar l’absurditat que el món gasti 2,7 bilions de dòlars en armament mentre hi ha més de 760 milions de persones passant fam. Va remarcar que el món no necessita guerres, sinó solucions per als milions de persones que viuen sense energia elèctrica o que van morir per falta de vacunes.
- Hipocresia climàtica: Lula va assenyalar la greu contradicció de parlar sobre la descarbonització i la protecció del planeta mentre les grans potències «llancen bombes cada sant dia» per destruir-lo.
- L’impacte econòmic sobre els més pobres: Va destacar que les guerres tenen conseqüències directes en el cost de la vida a escala global. Va posar d’exemple que l’escalada bèl·lica contra l’Iran fa que s’encareixin productes bàsics com els fesols al Brasil o el blat de moro a Mèxic, provocant que els més pobres i el Sud Global acabin pagant la factura d’una irresponsabilitat i d’unes guerres que ells no han provocat.
- Crida d’atenció a l’ONU i als «senyors de la guerra»: Va exigir als cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l’ONU que compleixin la seva obligació de garantir la pau i aturin aquesta «bogeria de guerres», acusant-los directament d’actuar com a «senyors de la guerra».
- Rebuig als atacs contra tercers països: Va denunciar que països com el Líban acabin sent víctimes de les guerres impulsades per Israel. A més, va agrair explícitament a Pedro Sánchez la seva valentia per haver denegat l’ús de les bases espanyoles als avions de guerra nord-americans que pretenien bombardejar l’Iran.
- Pau per al desenvolupament: Finalment, va reiterar que ell no busca el conflicte ni amb els Estats Units, ni amb la Xina, ni amb Rússia; la seva única aposta és la pau per permetre que el seu país i la resta de nacions es desenvolupin, i perquè la població pugui estudiar i viure amb dignitat
Intervencions dels membres del Partit demòcrata d’Estats Units.
Durant la Global Progressive Mobilisation, diversos líders del Partit Demòcrata dels Estats Units van intervenir per alertar sobre els perills de l’autoritarisme de l’extrema dreta i proposar solucions centrades en la classe treballadora. Les seves principals aportacions van ser:
Tim Walz (Governador de Minnesota)
- Alerta contra el feixisme i l’autoritarisme: Va advertir sobre la concentració de poder als Estats Units i va descriure les accions del president com a «feixisme, o almenys algú amb gust pel feixisme». Va assenyalar que líders autoritaris com Donald Trump o Viktor Orbán no protegeixen la classe treballadora, sinó que empitjoren les seves vides per beneficiar a uns pocs.
- Agenda econòmica per a la classe mitjana: Va defensar que l’oposició no és suficient i que cal oferir una alternativa real per afrontar la pressió sobre les famílies i el cost de vida. Aquesta agenda passa per reduir el cost de l’habitatge, la sanitat, l’energia, l’alimentació i la cura dels infants, utilitzant el poder del govern per garantir oportunitats justes per a tothom.
- Missatge d’esperança i cooperació internacional: Va demanar al món que no doni els Estats Units per perduts, subratllant que molts nord-americans creuen en «la humanitat primer». Va assegurar a la comunitat internacional que «tornaran a tenir amics» i aliats, advertint que els governants que utilitzen la divisió i la intimidació acaben fracassant inevitablement.
Neera Tanden (Presidenta del Center for American Progress)
- Impacte negatiu del populisme en la classe treballadora: Va subratllar que l’autoritarisme afebleix les institucions i perjudica els ciutadans amb salaris estancats i una desigualtat creixent. Va denunciar directament que les polítiques de Trump fan patir a milions de nord-americans de classe mitjana mentre ell i la seva família guanyen milions a través de la corrupció.
- Força de la mobilització cívica: Davant els problemes reals com la inseguretat econòmica i l’augment del cost de vida, va emfatitzar que la veritable força de la democràcia no és el poder imposat des de dalt, sinó la participació construïda des de baix a través de la mobilització i l’acció cívica.
Chris Murphy (Senador Demòcrata)
- Rebuig als abusos de poder i la corrupció: Va qualificar l’administració de Donald Trump com el govern més corrupte de la història dels Estats Units. A més, va agrair explícitament a Pedro Sánchez per haver ensenyat al món «com cal tractar els brètols».
Zohran Mamdani (alcalde de Nova York)
En el seu discurs, transmés per videoconferència, s’ha centrat en la necessitat d’una cooperació internacional progressista i va destacar els següents temes clau:
1. La lluita universal de la classe treballadora Mamdani va explicar que, tot i viure a la ciutat més cara dels Estats Units, els problemes dels novaiorquesos per pagar el lloguer, anar al supermercat o trobar guarderies assequibles no són exclusius d’allà. Va assenyalar que aquestes són les lluites compartides per la classe treballadora a tot el món, i que el camí per combatre la desigualtat s’ha de fer conjuntament.
2. Desigualtats extremes i crítica als multimilionaris Va denunciar durament la concentració extrema de riquesa, assenyalant que l’1% més ric posseeix més diners que el 99% restant. Va posar l’exemple d’Elon Musk, qui té més riquesa que el 53% de les llars nord-americanes amb menys ingressos, mentre un 60% de la població viu al dia. Va qualificar d'»injustícia total» el fet que aquests multimilionaris no paguin els impostos que els pertoquen, manipulin declaracions i amaguin diners en paradisos fiscals.
3. Rebuig a la guerra i a l’anarquia internacional Mamdani va agrair a Pedro Sánchez i a altres líders les seves accions contra les guerres «il·legals i perilloses» impulsades per Netanyahu i Trump (a l’Iran i el Líban) i per Putin (a Ucraïna). Va advertir que aquests líders estan abocant el món a una «anarquia internacional» que posa en perill l’estat de dret. Va reivindicar que els conflictes s’han de solucionar a les taules de negociació i va demanar als països que deixin de gastar diners en armes, que només porten «horror i destrucció», per invertir-los en salut, educació i bons salaris.
4. Esperança i poder de les bases als Estats Units Va oferir un missatge molt optimista sobre la situació al seu país: va destacar que la gent corrent s’està aixecant en un moviment multiracial i intergeneracional. Va posar d’exemple mobilitzacions històriques amb 8 milions de persones als carrers clamant contra l’autoritarisme, el racisme i l’oligarquia. Segons Mamdani, la popularitat de Donald Trump i la dreta està caient, obrint la porta a recuperar el control del Congrés i el Senat nord-americà.
5. L’exemple de la seva victòria a Nova York Per il·lustrar el poder de la mobilització ciutadana, va parlar de la seva pròpia campanya a l’alcaldia de Nova York, on va aconseguir vèncer «els de sempre» (l’establishment demòcrata, republicà i els grans tenidors de capital) gràcies a l’esforç de més de 19.000 voluntaris al carrer.
Europa i la socialdemocràcia: Drets, transició verda i unitat
El president del PES, Stefan Löfven, ha clamat per la unitat de les forces d’esquerra amb un contundent «No passaran» dirigit a aquells que busquen dividir la societat.
Diverses líders europees han marcat l’agenda de futur: Teresa Ribera ha posat el focus en una transició energètica verda i assequible que posi les persones al centre
Iratxe García ha recordat la importància de blindar els drets fonamentals com l’avortament i els drets LGBTI.
La italiana Elly Schlein ha agraït l’enfocament clar cap al «no a la guerra».
Veu global per la pau i l’equitat La trobada ha donat altaveu a moltes altres lluites: Özgür Özel (Turquia) ha compartit la resistència democràtica d’Istanbul davant l’autoritarisme; Mohammad Shtayyeh (Palestina) ha reivindicat el dret al retorn dels refugiats i la llibertat del seu poble; Alicia Bárcena (Mèxic) ha demanat construir Estats i democràcies feministes de la mà del poble; la vicepresidenta de la Internacional Socialista, Chantal Kambiwa, ha lligat la transició ecològica indestriablement amb la igualtat social; i Mia Mottley (Barbados) ha exigit posar fi a la impunitat dels mals líders.
Cyril Ramaphosa, president de Sud-àfrica, ha expressat la seva solidaritat amb Palestina i ha criticat durament el Consell de Seguretat de l’ONU per la seva inacció i per permetre la violació constant del dret internacional per part dels seus propis membre.
La cimera ha culminat amb una declaració conjunta, consolidant la promesa del progressisme global d’unir forces per enfortir l’Estat de dret, protegir els drets laborals i climàtics i treballar incansablement per un futur en pau i lliure d’injustícies.
Baltasar Santos
Primer Secretari PSC el Vendrell