L’estoicisme ens va ensenyar, fa més de dos mil·lennis, que la pau mental s’assoleix vivint en harmonia amb la natura i centrant-nos en el moment present. Avui, la psicologia moderna ens adverteix d’un mal contemporani: el «Trastorn per Dèficit de Natura», que ens desconnecta de l’entorn i genera estrès, pèrdua de creativitat i afectacions a la nostra salut mental.
És en aquest punt d’inflexió on la filosofia antiga i l’urbanisme modern es troben. Sota la voluntat política del PSC i de l’actual govern municipal per garantir una vida saludable, el PSC va incorporar al programa electoral i l’Ajuntament del Vendrell ha dissenyat una Agenda Urbana 2030 que actua com a teràpia per a la ciutat i els seus habitants. Vegem com els grans pilars de l’estoicisme es reflecteixen en els projectes de renaturalització i peatonalització del municipi.
1. Sèneca i l’art de gaudir del present:
La Peatonalització Sèneca ens recordava constantment que la vida se’ns escapa si no habitem el moment present. Històricament, l’urbanisme ha prioritzat el vehicle privat i la dispersió, afavorint les preses i l’estrès diari. Per contrarestar-ho, el Vendrell aposta decididament per la mobilitat a peu i la filosofia de la «slow life» (vida tranquil·la) com un dret fonamental de la ciutadania.
A través de la vianalització d’espais centrals com el carrer Dr. Robert, la plaça Germans Trillas, les Quatre Fonts o el pont de França, el govern local està transformant «no-llocs» o espais «Evitables» en espais «Habitables». Tornar l’espai públic a les persones no només és una mesura de sostenibilitat, sinó una eina per fomentar les relacions socials, la salut física i permetre’ns gaudir de l’ara, caminant sense pressa pel nostre entorn.
2. Epictet i la dicotomia del control:
Acció davant el canvi climàtic Un dels pilars d’Epictet és entendre què podem controlar i què no, per així actuar on realment som eficaços. No podem aturar fenòmens globals com les onades de calor o les tempestes torrencials d’un dia per l’altre, però sí que podem controlar com dissenyem el nostre entorn urbà per ser més resilients.
Aquesta és l’essència del projecte RENAT3R, que suposa la renaturalització de la riera de la Bisbal i dels torrents del Lluc i del Cullerer. Subvencionat per fons europeus, aquest ambiciós pla rebaixa els murs de formigó i planta vegetació autòctona per ampliar la capacitat de la riera, la qual cosa redueix dràsticament el risc d’inundacions. Així mateix, s’estan regenerant zones degradades, com l’aflorament d’aigües termals del Riuet a Coma-ruga, per recuperar el seu valor natural. El municipi actua amb fortalesa sobre allò que depèn d’ell mateix per protegir els ciutadans, convertint els espais de ciment en veritables refugis climàtics.
La inauguració el passat 28 de març de la remodelació del Torrent dels Aragalls també s’inscriu en aquest conjunt d’actuacions que busca guanyar espai per les persones i gaudir del contacte amb la natura. 9.000 m2, 500 m linials, 179 arbres, 3.500 plantes, que completen la via verda de 4 km entre el Vendrell i la platja (Sant Salvador). Un exemple de regeneració urbana.
3. Marc Aureli i el refugi interior:
Convertir la «urbasfera» en «biosfera» Per a l’emperador Marc Aureli, el refugi més inexpugnable es trobava en la pròpia ment. No obstant això, per facilitar aquesta pau interior, l’ésser humà necessita un entorn que no sigui hostil. El nucli històric del Vendrell patia d’un greu dèficit de zones verdes, una barrera per a l’equilibri emocional.
El gran projecte de l’alcalde Kenneth Martínez i el seu equip de govern és capgirar aquesta realitat i convertir el Vendrell en una «ciutat verda» on la natura sigui el centre físic i social. El futur gran parc del Botafoc, un pulmó verd de 4 hectàrees just a tocar de la riera, juntament amb la infraestructura blava i verda que connectarà la vila amb el mar i els seus barris, ofereix aquest refugi. Aquests espais són dissenyats específicament per a reduir l’estrès, fomentar la salut mental i facilitar un escenari on l’esport, el joc infantil i l’activitat a l’aire lliure siguin catalitzadors de felicitat i cohesió social.
En conclusió L’esforç per transformar el Vendrell no es basa només en el desenvolupament de grans infraestructures físiques, sinó en un canvi de paradigma sobre com volem viure. Reivindicar els espais verds, l’aigua i els camins per als vianants sota una estratègia municipal és la translació moderna de la filosofia estoica: aprendre a viure de manera assenyada i en perfecta comunió amb la natura per assolir una societat més feliç i resilient.
Seguim treballant pels vendrellencs i vendrellenques!
Baltasar Santos
Primer Secretari PSC el Vendrell
t'estimo el vendrell 