Les obres que s’estan realitzant al tram ferroviari entre Garraf i Sitges tornaran a afectar durant diversos mesos milers de persones que cada dia es desplacen entre el Baix Penedès i Barcelona. No és la primera vegada que passa. Tampoc serà l’última si no s’aborden decisions de fons.
Cal començar dient una cosa evident: les obres són necessàries. La infraestructura ferroviària d’aquest tram costaner requereix manteniment constant. Els túnels, viaductes i estructures estan exposats a l’acció del mar i necessiten reforços periòdics per garantir la seguretat i la durabilitat del servei. Negar aquesta necessitat seria irresponsable.
Ara bé, reconèixer que les obres són imprescindibles no vol dir acceptar resignadament les seves conseqüències. Perquè mentre s’executen, la mobilitat quotidiana de milers de treballadors i estudiants del Baix Penedès no pot quedar en segon terme.
Cada matí surten del Vendrell (Sant Vicenç de Calders), Calafell o Cunit, milers de persones que treballen o estudien a Barcelona i a la seva àrea metropolitana. Per a moltes d’elles el tren és el principal mitjà de transport. Quan el servei ferroviari es redueix o es torna irregular, la vida quotidiana es complica: retards, trajectes més llargs, incertesa, amb conseqüències laborals i acadèmiques importants.
Per això, mentre durin les obres, S’han d’incrementar les mesures del pla de mobilitat alternatiu anunciat per RENFE avui, 14 de març. Cal reforçar de manera clara el transport per carretera, incrementant l’oferta d’autobusos interurbans en hores punta i facilitant connexions directes amb Barcelona. És necessari abordar una mesura que des del territori fa anys que es reclama: l’eliminació del peatge de la C-31 en l’accés a l’àrea metropolitana. Mentre el tren funciona amb limitacions, mantenir una barrera econòmica en una via que podria absorbir part de la mobilitat diària és difícilment justificable. Si es vol garantir que la gent pugui arribar a la feina o al centre d’estudis, la carretera també ha de formar part de la solució.
Ara bé, seria un error pensar que el problema es resol només amb mesures provisionals. El repte real és estructural.
El tram ferroviari del Garraf constitueix des de fa dècades un dels principals colls d’ampolla del sistema ferroviari català. La combinació d’un traçat històric, una geografia complicada i una demanda creixent fa que qualsevol incidència o intervenció provoqui efectes en cadena en tota la línia.
La solució de fons passa per planificar a llarg termini un desdoblament ferroviari per l’interior del Penedès, que permeti repartir el trànsit ferroviari i reduir la dependència d’un únic corredor costaner. No és una obra immediata, però sí una decisió estratègica que cal començar a estudiar i planificar sense més dilacions.
Les infraestructures que determinen la mobilitat d’un territori es construeixen pensant en dècades, no en cicles polítics. El Baix Penedès és una comarca en creixement, amb milers de persones que depenen cada dia de la connexió amb Barcelona. Aquesta realitat exigeix planificació, inversió i visió de futur.
Les obres actuals s’han de fer i s’han d’acabar com més aviat millor. Mentre durin, és imprescindible garantir alternatives de mobilitat dignes per a treballadors i estudiants. I, al mateix temps, cal abordar amb seriositat la solució estructural que el corredor sud necessita.
Perquè la mobilitat del Baix Penedès no pot continuar depenent d’un únic coll d’ampolla entre penya-segats i mar. I perquè un territori que creix necessita infraestructures a l’altura del seu futur.
Baltasar Santos
1er secretari PSC del Vendrell
Vicepresident del Consell comarcal del Baix Penedès.
t'estimo el vendrell 