Joan Reventós, 21º aniversari de la seva mort

Avui, 13 de gener de 2025 es compleixen 21 anys des que Joan Reventós i Carner ens va deixar (Barcelona, 26 de juliol de 1927 – Barcelona, 13 de gener de 2004), i per la transcendència històrica d’en Joan, sempre és bon moment per recordar la seva figura i el seu llegat.

En Joan va ser una figura clau de la política catalana i espanyola durant la transició a la democràcia i les dècades posteriors. Va destacar pel seu paper com a fundador del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). Va ser dirigent de Convergència Socialista de Catalunya, més tard PSC-C, i el 1978 aquesta «branca» socialista es va fusionar amb la Federació Catalana del PSOE de Josep Mª Triginer, i el PSC-Reagrupament de Verde Aldea, donant lloc a la fundació de l’actual PSC.

Però a més de polític, Joan Reventós també va ser professor universitari, escriptor i diplomàtic.

Primers anys i formació:

• Va néixer a Barcelona el 1927 en una família de la burgesia catalana.
• Va estudiar Dret i Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona, on posteriorment va exercir com a professor d’Història del Dret i Història de l’Economia Mundial.
• La seva activitat política va començar en la clandestinitat durant la dictadura franquista, militant al Moviment Socialista de Catalunya (MSC) des de 1949.
• El 1958 va ser detingut i suspès del seu càrrec docent per la seva militància política.

Transició a la democràcia i fundació del PSC:

• Després de la mort de Franco, Reventós va jugar un paper fonamental en la reagrupació del socialisme a Catalunya. Reagrupació de la qual es va començar a parlar en les trobades de militants socialistes durant el franquisme, entre les quals es trobava el «sopar de Can Corbella» al Vendrell que encara avui es continua celebrant la primera setmana d’agost.
• El 1976 va participar en la creació del Partit Socialista de Catalunya-Congrés (PSC-Congrés).
• El 1978, va liderar la fusió d’aquest partit amb el Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament (PSC-Reagrupament) i la Federació Catalana del PSOE, donant origen al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), del qual va ser primer secretari general fins al 1983.

Trajectòria política:

• Va ser diputat per Barcelona a les Corts Constituents (1977-1979) i a la I Legislatura (1979-1980).
• El 1980 va renunciar al seu escó al Congrés dels Diputats per presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya, sent candidat del PSC a la presidència de la Generalitat.
• Va ser diputat al Parlament de Catalunya durant la I, III, IV i V legislatures.
• El desembre de 1995, amb el suport de tots els partits de l’oposició a Convergència i Unió, va ser elegit president del Parlament de Catalunya, convertint-se en el primer socialista a ocupar aquest càrrec.

Altres activitats:

• A més de la seva activitat política, Reventós va desenvolupar una important tasca intel·lectual i cultural.
• Va ser autor de nombrosos articles i llibres sobre temes polítics, econòmics i històrics.
• Després de la seva etapa política, va ser designat ambaixador d’Espanya davant l’OCDE a París (1994-1996).

Llegat:

• Joan Reventós és considerat una figura clau en la història del socialisme català i en la recuperació de la democràcia a Espanya.
• El seu lideratge va ser fonamental per a la creació i consolidació del PSC com una força política hegemònica a Catalunya.
• El seu tarannà dialogant i la seva capacitat d’arribar a acords li van valer el respecte d’adversaris polítics.

Ideari polític:

Els ideals polítics de Joan Reventós i Carner es poden resumir en els següents punts principals:

• Socialisme democràtic: Reventós era un ferm defensor del socialisme democràtic, entenent-lo com un sistema que combina la justícia social i la igualtat d’oportunitats amb el respecte a les llibertats individuals i les institucions democràtiques. Rebutjava tant el capitalisme salvatge com el comunisme totalitari.
• Catalanisme: Reventós era un catalanista convençut, defensor de l’autogovern de Catalunya i del reconeixement de la seva identitat nacional. Creia en la necessitat de trobar un encaix just i satisfactori de Catalunya dins d’Espanya, a través del diàleg i el pacte. No era independentista, sinó federalista o autonomista.
• Antifranquisme: Durant la dictadura franquista, Reventós va ser un actiu militant antifranquista, participant en moviments clandestins i defensant la restauració de la democràcia a Espanya. Va lluitar per les llibertats i els drets fonamentals.
• Unitat de l’esquerra: Reventós va treballar intensament per la unitat de les forces socialistes a Catalunya, considerant-la essencial per a la construcció d’una alternativa política sòlida. Aquesta convicció el va portar a liderar la fusió dels diferents partits socialistes catalans en el PSC.
• Diàleg i pacte: Reventós era conegut pel seu tarannà dialogant i la seva capacitat d’arribar a acords amb forces polítiques de diferent ideologia. Creia en la importància del consens i la negociació per a la resolució dels conflictes polítics.

Podriem resumir que en Joan Reventós defensava un socialisme democràtic, catalanista, antifranquista, unitari i dialogant. Aquests ideals van marcar la seva trajectòria política i el seu llegat

Família:

Sense entrar en detalls de la seva família és rellevant destacar que aquesta va tenir una notable influència en la vida política i cultural de Catalunya. Provenia d’una família de la burgesia catalana amb forts vincles amb el món de la política i l’economia.

El seu pare va ser Manuel Reventós i Bordoy (1893-1980): un destacat historiador i economista que durant la Segona República Espanyola, va ocupar càrrecs importants com el de Director General de Comerç i de Política Aranzelària en el primer govern republicà. Aquesta experiència va influir en la visió política del seu fill Joan

El seu avi matern va ser el Vendrellenc Jaume Carner i Romeu (1867-1934): un destacat polític i empresari català que va ser ministre d’Hisenda durant el segon govern de la Segona República Espanyola. La seva figura va ser molt influent en l’àmbit econòmic i polític català de l’època.

Aquesta herència familiar va marcar profundament la trajectòria de Joan Reventós. El seu entorn familiar li va proporcionar un coneixement profund de la política i l’economia, així com un compromís amb els valors republicans i catalanistes.

A més d’aquests familiars directes, cal destacar que Joan Reventós es va casar amb Josefa Rovira (Pepa Rovira) amb qui va tenir set fills. La neboda de Joan Reventós, Núria Rovira és actualment regidora de l’ajuntament del Vendrell i també Senadora. La feina que està impulsant la Núria és ajudar en la planificació dels projectes estratègics del Vendrell, amb una visió de sostenibilitat ambiental i de lluita contra el canvi climàtic.

En resum, Joan Reventós provenia d’una família amb una forta tradició política i econòmica, especialment vinculada a l’etapa de la Segona República. Aquesta herència va ser un factor important en la seva formació, en la seva posterior trajectòria política, i a la vegada, el seu llegat ideològic continua viu entre els militants socialistes del Vendrell i del Baix Penedès.

Baltasar Santos

Primer secretari del PSC del Vendrell