Avui, 19 d’agost de 2023 ens ha deixat l’Albert Rius de Bellvei. La persona que m’informa del decés, suposant encertadament que no sabria la rellevància de l’Albert Rius, m’escriu per missatgeria que «l’Albert va ser un pagès que va lluitar per la democràcia des de molt aviat. Empresonat amb els 113 de l’Assemblea de Catalunya el 1973. Participà en la fundació de la Unió de Pagesos i va ser regidor socialista de l’Ajuntament de Bellvei en diferents ocasions».
Em quedo sorprès i més interessat i decideixo fer una petita recerca sobre l’empresonament dels 113. Repesco el documental «Dies de transició 02 – La detenció dels 113: L’Assemblea de Catalunya» a youtube https://www.youtube.com/watch?v=OLS3t_J09ys i me n’adono de la importància d’uns fets que ens ajuden a entendre la unitat de lluita contra el franquisme i la repressió de la dictadura, així com la rellevància històrica dels seus protagonistes, molts d’ells companys socialistes. Si mireu el documental veureu un «bribón» navegant pel port de Barcelona que és una autèntica «picada d’ull» que ens ajuda a relacionar passat i present.
També, si teniu curiositat podeu veure les declaracions policials que van fer els 113 empresonats. Ho trobareu aquí: https://www.sapiens.cat/especial-assemblea-de-catalunya.html.
Crec que el millor homenatge que es pot fer a companys com l’Albert és difondre i, fins i tot recuperar la consciència sobre la necessitat de continuar la unitat de lluita antifranquista, que continua vigent avui dia i des dels anys 70, amb diferents actors però amb certs paral·lelismes.
A Catalunya hi ha una àmplia majoria que ens continuem identificant amb els mateixos principis «Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia…i solidaritat amb els altres pobles d’Espanya«. Llibertat, que en aquell moment significava acabar amb la dictadura; amnistia pels represaliats polítics del franquisme; Estatut d’Autonomia per aconseguir l’autogovern; i solidaritat amb els altres pobles d’Espanya que volia dir, unitat de classe i lideratge de Catalunya per conquerir drets socials i drets nacionals.
Lligant-ho amb la realitat social i política actual és necessari recuperar la unitat antifranquista (o dels seus hereus) i una amnistia per desjudicialitzar els processos pendents en relació amb allò que mai no hauria hagut de sortir de la política.
S’ha de dialogar més sobre l’encaix de Catalunya i els altres pobles en un estat que és plurinacional i que assoleix les majors quotes de progrés quan es consensuen i conquereixen drets socials i que en tot cas, haurem de debatre i definir els nivells de solidaritat interterritorial en el marc d’un nou model de finançament en un estat que tant de bo esdevingués federal i que molts desitjaríem, a més, republicà.
L’encíclica «Pacem in Terris» va servir d’excusa per reunir als assemblearis de Catalunya, entre els quals es trobava l’Albert i 112 polítics més en un moment de repressió de les llibertats civils i polítiques, en un temps de dictadura. Avui no cal cap encíclica com a excusa per tal que els principals partits de Catalunya i Espanya avencin en aquest debat que ha de perfeccionar la nostra democràcia.
DEP; Albert Rius, gràcies, Albert per la teva lluita.
Baltasar Santos
Primer Secretari PSC el Vendrell
t'estimo el vendrell 